Menú de navegació
Xarxes
- Ciutats Europees per a la Cooperació i el Desenvolupament (CECD)
- ENSA - Xarxa Europea d'Autoritats Socials
- RETIS - Xarxa Europea Transregional per a l’Inclusió Social
- Xarxa CLIP – Xarxa Europea de Ciutats per a la política d'integració local dels immigrants
- Ciutats i Governs Locals Units
- Consell Català del Moviment Europeu
- Xarxa Art Nouveau
- Associació de Ciutats de Gestió de Centres Històrics (ATCM)
- ACTE - Associació de Colectivitats Tèxtils Europees
- IT4ALL - Xarxa d’Autoritats Locals per a la Societat de la Informació
- Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana
- Eurocities
- Associació Internacional de Ciutats Educadores
- Alcaldes per la Pau
Ciutats Europees per a la Cooperació i el Desenvolupament (CECD)
Aquesta és la xarxa de ciutats europees que ha impulsat Terrassa. La primera trobada, que va generar la constitució de la xarxa, va tenir lloc entre els dies 14 i 16 de març de 2005 amb Terrassa com a amfitriona. A la trobada van assistir nou ciutats europees: Gliwice (Polònia), Örebro i Uppsala (Suècia), Prato (Itàlia), Charleroi (Bèlgica), Gijón (Espanya), Essen (Alemanya), Toulouse (França) i Miskolc (Hongria). Aquestes ciutats tenen característiques similars entre elles i respecte Terrassa, tals com nombre d’habitants o processos de reconversió industrial. De la trobada van sorgir unes conclusions, on s’apunten els objectius i característiques de la nova xarxa. Segons aquestes conclusions, a Terrassa li pertoca la Secretaria Tècnica de la xarxa.
CECD es una xarxa oberta a la incorporació d’altres ciutats europees que comparteixin els objectius d’aquesta. Entre juny i desembre de 2005 les ciutats de Bielsko-Biała (Polònia), Botoşani (Romania) i el comtat d'Ilfov (Romania), es van adherir a la xarxa com a membres, fent que CECD passi a ésser formada per 13 membres de 9 Estats membres de la UE.
La segona trobada va tenir lloc a la ciutat de Charleroi entre el 22 i 24 de maig de 2006. A la trobada les ciutats van arribar a diferents acords.
La tercera trobada va tenir lloc lugar a la ciutat d'Essen entre el 13 i el 15 de novembre de 2006, conjuntament amb una conferència europea sobre l'antidiscriminació a la Unió Europea, cofinanciada per la Comissió Europea.
La quarta trobada va tenir lloc a la ciutat de Gliwice entre el 15 i el 16 novembre de 2007, conjuntament amb una conferència regional sobre revitalització econòmica i social d'antigues zones industrials.
ENSA - Xarxa Europea d'Autoritats Socials
Xarxa de ciutats i regions europees amb l'objectiu de promoure la cooperació internacional en l'àmbit social. La xarxa organitza els seu treball en quatre àrees temàtiques d'intervenció: gent gran, joventut, infantesa i persones discapacitades. Cada àrea temàtica treballa independentment d'acord amb les necessitats i voluntats dels membres per tal de dur a terme accions en concordància amb les polítiques de la UE.
La ciutat de Terrassa, com a membre d'ENSA, participa a l'àrea temàtica de gent gran.
La ciutat de Terrassa, com a membre d'ENSA, participa a l'àrea temàtica de gent gran.
RETIS - Xarxa Europea Transregional per a l’Inclusió Social
Institució política composada de col·lectivitats regionals i locals europees que volen actuar conjuntament en el terreny de les polítiques socials per tal de desenvolupar els seus propis programes d’acció amb mètodes oberts de coordinació en les polítiques d’inclusió social en la UE.
Xarxa CLIP – Xarxa Europea de Ciutats per a la política d'integració local dels immigrants
La xarxa CLIP es va crear a la primavera de 2006 arran de la iniciativa del Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa, la ciutat de Stuttgart i la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball.
La xarxa pretén combinar l’intercanvi entre administracions públiques i la investigació acadèmica sobre l’acció política. En l’actualitat participen, a més de Terrassa, una trentena de ciutats europees com Amsterdam, Atenes, Bratislava, Budapest, Copenhaguen, Dublín, Frankfurt, Istambul, Lisboa, Luxemburg, Praga, París, Viena o Zagreb entre d’altres.
El treball de la xarxa CLIP s’organitza en mòduls a través dels quals es tracta una qüestió concreta relacionada amb la immigració a les agendes municipals. El mètode de treball es basa en la realització d’estudis de cas com a fruit de la cooperació entre les ciutats i el grup científic de recolzament. Així, els investigadors visiten cadascuna de les ciutats participants durant un parell de dies per cada mòdul.
Ciutats i Governs Locals Units
És una nova organització global de governs locals i de les seves associacions que es constitueix com a representant de les ciutats i les comunitats en l'àmbit internacional dins la nova era per a la democràcia local. Els seus objectius se centren en:
- Accions locals pels drets humans i el desenvolupament.
- Inclusió social i participació de la dona als governs locals.
- Promoció de la Pau a través de la diplomàcia de les ciutats.
- Millora de la innovació de la governabilitat local.
Ciutats i Governs Locals Units té membres arreu de 127 països dels 191 integrants de l’ONU. Els seus membres representen més de la meitat de la població mundial. Més de 1.000 ciutats destacades de tot el món i pràcticament totes les associacions nacionals de municipis que existeixen.
Ciutats i Governs Locals Units té una estructura democràtica construïda a l’entorn d’eleccions locals, nacionals, regionals, i globals. La mateixa reuneix a regidors i alcaldes de tot el món. L’organització permet que els interessos de les comunitats s’expressin dins l’escenari mundial a través dels seus electes locals.
Ciutats i Governs Locals Units disposa de set seccions regionals: Àfrica, Àsia-Pacífic, Euro-Àsia, Europa, Orient Mitjà i Àsia Occidental, Amèrica Llatina i Nord-America, a més a més disposa d’una secció Metropolitana per a les ciutats de més d’un milió d’habitants i ajuda a forjar el futur dels governs locals mitjançant una veu unida que representa al govern local autònom i democràtic de tot el món.
La ciutat de Terrassa, com a membre de CGLU, participa a les Comissions de Inclusió Social i Democràcia Participativa i de Mediterrània.
- Accions locals pels drets humans i el desenvolupament.
- Inclusió social i participació de la dona als governs locals.
- Promoció de la Pau a través de la diplomàcia de les ciutats.
- Millora de la innovació de la governabilitat local.
Ciutats i Governs Locals Units té membres arreu de 127 països dels 191 integrants de l’ONU. Els seus membres representen més de la meitat de la població mundial. Més de 1.000 ciutats destacades de tot el món i pràcticament totes les associacions nacionals de municipis que existeixen.
Ciutats i Governs Locals Units té una estructura democràtica construïda a l’entorn d’eleccions locals, nacionals, regionals, i globals. La mateixa reuneix a regidors i alcaldes de tot el món. L’organització permet que els interessos de les comunitats s’expressin dins l’escenari mundial a través dels seus electes locals.
Ciutats i Governs Locals Units disposa de set seccions regionals: Àfrica, Àsia-Pacífic, Euro-Àsia, Europa, Orient Mitjà i Àsia Occidental, Amèrica Llatina i Nord-America, a més a més disposa d’una secció Metropolitana per a les ciutats de més d’un milió d’habitants i ajuda a forjar el futur dels governs locals mitjançant una veu unida que representa al govern local autònom i democràtic de tot el món.
La ciutat de Terrassa, com a membre de CGLU, participa a les Comissions de Inclusió Social i Democràcia Participativa i de Mediterrània.
Consell Català del Moviment Europeu
El Consell Català del Moviment Europeu es va constituir formalment a París, el juny de 1949 com a culminació de les activitats europees dutes a terme d'ençà del final de la Segona Guerra Mundial. En els seus orígens va ser dirigit per un secretariat que integraven Josep Rovira, Enric Adroher, Joan Sauret, Josep Sans, Heribert Barrera i Anton Cañellas.
El Consell Català va participar activament en la creació del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i, en Carles Pi i Sunyer va ser designat vicepresident d'aquest. El 1962 va prendre part en l'organització i desenvolupament de la reunió Hispano-Europea de Munich, denominada pel règim franquista com a "Contubernio de Munich".
Un cop reorganitzat i legalitzat a l'interior de Catalunya, ha tingut com a presidents Enric Adroher, Joaquim Molins, Jordi Garcia-Petit, Francesc Homs, Eduard Sagarra, Josep Verde i Joaquim Llimona.
El Consell Català del Moviment Europeu agrupa ajuntaments, associacions, centres d'ensenyament universitari, col·legis professionals, empreses, partits polítics i sindicats en la defensa dels ideals europeistes.
El Consell Català va participar activament en la creació del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i, en Carles Pi i Sunyer va ser designat vicepresident d'aquest. El 1962 va prendre part en l'organització i desenvolupament de la reunió Hispano-Europea de Munich, denominada pel règim franquista com a "Contubernio de Munich".
Un cop reorganitzat i legalitzat a l'interior de Catalunya, ha tingut com a presidents Enric Adroher, Joaquim Molins, Jordi Garcia-Petit, Francesc Homs, Eduard Sagarra, Josep Verde i Joaquim Llimona.
El Consell Català del Moviment Europeu agrupa ajuntaments, associacions, centres d'ensenyament universitari, col·legis professionals, empreses, partits polítics i sindicats en la defensa dels ideals europeistes.
Xarxa Art Nouveau
El 1999 i sota la iniciativa del Servei de Monuments de la Regió de Brussel·les Capital, nombrosos organismes que pertanyen a ciutats europees i caracteritzats per un ric patrimoni Art Nouveau (Modernisme) des de Hèlsinki a Barcelona i de Glasgow a Budapest van decidir reunir-se en una primera xarxa europea de cooperació. Es defensa una aproximació rigorosa i científica per tal d’informar als professionals i sensibilitzar al gran públic sobre els valors culturals i sobre la dimensió europea del nostre patrimoni més pròxim.
Associació de Ciutats de Gestió de Centres Històrics (ATCM)
Es dedica a ajudar les ciutats en el desenvolupament i la gestió dels centres històrics. Implantació de Gerències de Centres Històrics a partir de partenariats públics i privats.
ACTE - Associació de Colectivitats Tèxtils Europees
Associació creada el 1991 a Guimarães (Portugal) per iniciativa de l’Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona (Espanya) la Communauté Urbaine de Lille (França), l’Associacão de Municípios do Vale do Ave (Portugal), la IEG de Mouscron i la IDETA de Tournai (Bèlgica).
L’objectiu era i és treballar plegats per afrontar els problemes derivats de la dependència dels territoris i la crisi de la indústria tèxtil i la confecció sobre el territori, per afrontar-los en el doble sentit de modernització i diversificació.
Des de la seva constitució les activitats realitzades per ACTE han estat numeroses, tant en l’àmbit polític, diverses declaracions de principis, com executiu, gestió de programes de desenvolupament local, siguin econòmics, socials o culturals. ACTE reuneix actualment a més de cinquanta administracions locals de vuit països de la Unió Europea i Croàcia. Totes aquestes amb una important presència del sector tèxtil. Ha estat un salt qualitatiu i quantitatiu d’una importància enorme, que ja s’ha realitzat sense renunciar al propis fins fundacionals:
"Representar i defensar els interessos de les col·lectivitats territorials i organismes adherents que representin als territoris amb presència del sector tèxtil i de la confecció".
L’objectiu era i és treballar plegats per afrontar els problemes derivats de la dependència dels territoris i la crisi de la indústria tèxtil i la confecció sobre el territori, per afrontar-los en el doble sentit de modernització i diversificació.
Des de la seva constitució les activitats realitzades per ACTE han estat numeroses, tant en l’àmbit polític, diverses declaracions de principis, com executiu, gestió de programes de desenvolupament local, siguin econòmics, socials o culturals. ACTE reuneix actualment a més de cinquanta administracions locals de vuit països de la Unió Europea i Croàcia. Totes aquestes amb una important presència del sector tèxtil. Ha estat un salt qualitatiu i quantitatiu d’una importància enorme, que ja s’ha realitzat sense renunciar al propis fins fundacionals:
"Representar i defensar els interessos de les col·lectivitats territorials i organismes adherents que representin als territoris amb presència del sector tèxtil i de la confecció".
IT4ALL - Xarxa d’Autoritats Locals per a la Societat de la Informació
És una Xarxa d’Autoritats Locals d’abast mundial, sent la seva missió principal aconseguir i definir una posició comú de les Autoritats locals de tot el món respecte la Cimera Mundial per a la Societat de la Informació (desembre 2003, Ginebra i novembre 2005, Tunísia).
A més, la xarxa IT4ALL és un instrument vàlid per a garantir una cooperació efectiva de les Autoritats Locals del món (ciutats, regions i altres instàncies de l’Administració descentralitzada) per a l’accés a la Societat de la Informació, àmbit bàsic per al seu desenvolupament social i econòmic.
Gairebé 1.600 milions de persones a tot el món estan representades per la Xarxa IT4ALL. El número total d’autoritats locals de la Xarxa és més de 18.000.
La Xarxa està coordinada i animada des del Centre CIFAL BILBAO, centre adscrit al programa CIFAL (Formació d’Agents Locals) d’UNITAR (Institut de Nacions Unides per a la Formació i la Investigació).
A més, la xarxa IT4ALL és un instrument vàlid per a garantir una cooperació efectiva de les Autoritats Locals del món (ciutats, regions i altres instàncies de l’Administració descentralitzada) per a l’accés a la Societat de la Informació, àmbit bàsic per al seu desenvolupament social i econòmic.
Gairebé 1.600 milions de persones a tot el món estan representades per la Xarxa IT4ALL. El número total d’autoritats locals de la Xarxa és més de 18.000.
La Xarxa està coordinada i animada des del Centre CIFAL BILBAO, centre adscrit al programa CIFAL (Formació d’Agents Locals) d’UNITAR (Institut de Nacions Unides per a la Formació i la Investigació).
Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana
Fòrum europeu amb voluntat de constituir una xarxa d’autoritats locals europees centrat en la seguretat urbana. Els objectius de la xarxa són: constituir un intercanvi de pràctiques i informació entre autoritats locals, i enfortir les polítiques de reducció del crim tot promovent el rol de les autoritats locals en les polítiques estatals i europees.
Eurocities
EUROCITIES és la xarxa de les principals ciutats europees. Fundada el 1986, la xarxa compta amb més de 120 ciutats grans en 30 països europeus. EUROCITIES facilita una plataforma per a les seves ciutats membres on compartir coneixements i idees, intercanviar experiències, analitzar problemes comuns i desenvolupar solucions innovadores, a través de diferents Fòrums, Grups de Treball, Projectes, activitats i events.
La ciutat de Terrassa, com a membre associat d'EUROCITIES, participa en els següents Fòrums:
Fòrum de Desenvolupament Econòmic
Aquest Fòrum se centra en tres aspectes concrets: influenciar els debats europeus en àrees com el futur de la política de cohesió de la UE o la revisió de l’Estratègia de Lisboa; disposar d’una plataforma d’intercanvi d’experiències entre les ciutats en aspectes com la millora del desenvolupament econòmic i les polítiques de regeneració urbanes; disposar d’una plataforma de desenvolupament de polítiques en relació a estratègies de desenvolupament urbà, la dimensió local de l’estratègia d’ocupació de la UE, serveis d’interès general o regeneració urbana. En aquest Fòrum, Terrassa participa en els Grups de Treball de Política de Cohesió i Competitivitat.
Fòrum de Societat del Coneixement - Telecities
Aquest Fòrum se centra en quatre aspectes concrets: garantir el desenvolupament d'una Societat del Coneixement inclusiva fent les tecnologies de la informació i els serveis en línea accessibles per a tots els ciutadans; promoure la modernització de les administracions públiques locals mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació; millorar el rol que les ciutats juguen en el desenvolupament de la Societat del Coneixement promovent les tecnologies de la informació i estimulant la innovació; fomentar l'economia basada en el coneixement.
En aquest Fòrum, Terrassa participa en el Grup de Treball de Govern Electrònic.
La ciutat de Terrassa, com a membre associat d'EUROCITIES, participa en els següents Fòrums:
Fòrum de Desenvolupament Econòmic
Aquest Fòrum se centra en tres aspectes concrets: influenciar els debats europeus en àrees com el futur de la política de cohesió de la UE o la revisió de l’Estratègia de Lisboa; disposar d’una plataforma d’intercanvi d’experiències entre les ciutats en aspectes com la millora del desenvolupament econòmic i les polítiques de regeneració urbanes; disposar d’una plataforma de desenvolupament de polítiques en relació a estratègies de desenvolupament urbà, la dimensió local de l’estratègia d’ocupació de la UE, serveis d’interès general o regeneració urbana. En aquest Fòrum, Terrassa participa en els Grups de Treball de Política de Cohesió i Competitivitat.
Fòrum de Societat del Coneixement - Telecities
Aquest Fòrum se centra en quatre aspectes concrets: garantir el desenvolupament d'una Societat del Coneixement inclusiva fent les tecnologies de la informació i els serveis en línea accessibles per a tots els ciutadans; promoure la modernització de les administracions públiques locals mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació; millorar el rol que les ciutats juguen en el desenvolupament de la Societat del Coneixement promovent les tecnologies de la informació i estimulant la innovació; fomentar l'economia basada en el coneixement.
En aquest Fòrum, Terrassa participa en el Grup de Treball de Govern Electrònic.
Associació Internacional de Ciutats Educadores
Ciutats Educadores es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, on es va aprovar la Carta de Ciutats Educadores. Posteriorment, el 1994 aquest moviment es formalitza com a Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya. L’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) reuneix a més de 300 governs locals de 31 països amb l’objectiu d’intercanviar, cooperar i avançar en el desenvolupament i implementació de pràctiques inspirades en els principis de la Carta de Ciutats Educadores.
Alcaldes per la Pau
Es troba formada per ciutats de tot el món que han expressat formalment suport al Programa per Promoure la Solidaritat de les Ciutats cap a la Total Abolició de les Armes Nuclears, proposat, en 1982, per l’Alcalde Takeshi Araki de la ciutat d’Hiroshima. El número de membres arriba a més de 1.416 ciutats a 120 països. El març de 1990, la Conferència d’Alcaldes va ser registrada oficialment com a ONG de la ONU vinculada al Departament d’Informació Pública. El maig de 1991, va esdevenir ONG de Categoria II (actualment anomenada ONG amb “Estatus Consultiu Especial”) vinculada amb el Consell Econòmic i Social.
Com us podem ajudar?
No us perdeu
Peu de pàgina i nota legal
Ajuntament de TerrassaRaval de Montserrat 14, 08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 93 739 70 60