Menú de navegació
- Inici
-
L'Ajuntament
-
Rel. públiques i protocol
- Protocols de festa major
-
Rel. públiques i protocol
-
L'Ajuntament
Protocols de la Festa Major
La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere. Dura de divendres a dimecres, i el diumenge és el seu dia central. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí.
Una visió històrica de la Festa Major de Terrassa. Origen de la Festa Major
Les festes majors que actualment se celebren a molts dels pobles i les ciutats del nostre país tenen uns orígens ancestrals, directament relacionats amb les celebracions que duien a terme les societats rurals antigues amb motiu de les collites anuals. Tenien lloc als mesos d'estiu, atès que la collita significava la fi del cicle agrícola.
Durant l'alta edat mitjana es produí un procés de cristianització d'aquestes festes d'orígens pagans, paral·lel a la cristianització general de la societat. Els actes religiosos en commemoració dels sants patrons o els màrtirs de l´Església es van anar incorporant, cada cop de forma més preeminent, a aquestes festes agrícoles. Moltes de les antigues tradicions es van adaptar a la simbologia i als rituals cristians. A l´època medieval, aquests festes anuals se celebraven a totes les viles del país, Terrassa entre elles.
En èpoques posteriors es va anar consolidant la celebració de la Festa Major en honor dels sants patrons de Terrassa (sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí) i, com és prou sabut, en una data movible: el primer diumenge després de Sant Pere. Durant segles havien existit alguns actes tradicionals que es repetien per Festa Major com, per exemple, les albades, que es feien a la vigília de la Festa Major. Entre les tradicions religioses destacava la processó de les relíquies dels sants patrons, que comptava amb una gran solemnitat, i a la qual assistien les autoritats i les entitats locals amb els seus corresponents penons.
Finals del segle XIX
A finals del segle XIX moltes de les antigues tradicions s'havien perdut, però al mateix temps ja s'havia configurat una Festa Major amb un simbolisme i unes característiques similars a les que avui entenem com a pròpies. Terrassa era llavors una població de més de deu mil habitants que es trobava en ple procés d'industrialització, i començava a adquirir els trets que han caracteritzat la ciutat en els últims cent anys.
La festa començava el dissabte al vespre, amb el repic de campanes a les esglésies de la vila. El diumenge i el dilluns al matí tenien lloc els dos actes religiosos centrals que donaven sentit a la festa: l'Ofici Solemne i l'Ofici de Difunts. Se celebraven al temple parroquial del Sant Esperit i constituïen autèntics actes socials on no podien faltar les autoritats i les personalitats de la vila, en els quals sermonejaven els més destacats predicadors. Finalment, el dimarts al vespre era el torn del castell de focs artificials, que alguns anys no s'havia arribat a celebrar. Però el veritable protagonisme de la Festa no requeia en cap d'aquests actes centrals, sinó en els lluïts balls que celebraven els casinos el diumenge, el dilluns i el dimarts a la nit.
A finals de segle es va produir una iniciativa ciutadana que va provocar les primeres transformacions importants en el contingut d'una Festa Major d'orígens remots, però que ja havia perdut molts dels seus actes tradicionals i anava pel camí de quedar reclosa als salons dels casinos.
La iniciativa va tenir un èxit immediat; rebé el suport d'entitats i institucions, i es materialitzà el mateix 1890 en un programa de Festa Major que incloïa algunes novetats que es van consolidar en anys següents: una Gran Tómbola a benefici dels que eren a l'asil i dels malalts de l'Hospital, una exposició artística, diversos certàmens literaris i uns Jocs Florals organitzats per l'Ateneo Tarrasense, un tímid intent de recuperació de la tradicional cercavila i un espectacular castell de focs que tancava les celebracions. Eren canvis modestos, però que es van anar afermant durant l'última dècada del XIX i que van acabar formant una Festa Major amb una estructura no gaire diferent a la que s'ha mantingut fins ara, i amb moltes de les activitats que posteriorment van esdevenir tradicionals.
En el moment del canvi de segle, trobem ja els principals referents de la Festa Major considerada com a típicament terrassenca: el dissabte, repartiment d'almoines i arribada d'una orquestra o un grup musical. El diumenge, diana a càrrec de l'orquestra o grup convidat; festa ocellaire al Passeig; ofici solemne i cercavila amb la corporació municipal i els gegants, nans, drac i bastoners. El dilluns, ofici de difunts i concurs d'orquestres al Passeig. I per acabar, el dimarts, repartiment de premis als escolars, castell de focs i funció de gala al Teatre Principal.
L'estructura de la festa va acabar de completar-se amb les novetats que s'hi van incorporar els primers anys del segle XX: la cercavila passà a celebrar-se el dissabte al vespre; es començaren a tirar les tronades després dels oficis (diumenge i dilluns); arribaren els primers balls públics a l'envelat (també diumenge i dilluns); i la festa s'allargà un dia més, ja que la funció de gala passà a fer-se el dimecres, mentre que el dimarts era reservat per al castell de focs i els esperadíssims balls d'etiqueta.
El segle XX
Durant les primeres dècades del segle, els terrassencs continuaren assistint amb entusiasme als balls dels casinos i les societats recreatives, que ara s'havien fet molt menys elitistes amb l'aparició d'entitats com la Fraternitat Republicana o la creixent heterogeneïtat social del Casino del Comerç.
Però era també prou evident que els mateixos canvis experimentats per la societat havien anat transformant la Festa Major. La progressiva divulgació d'activitats culturals que duien a terme els cercles noucentistes i entitats com l'Agrupació Regionalista es plasmava en l'increment d'exposicions, certàmens literaris o concerts. D'altra banda, la popularització d'actes i entitats socials o culturals es traduïa en l'aparició de les ballades de sardanes, l'ampliació de concerts i funcions teatrals -amb l'espectacular aparició de les sessions cinematogràfiques-, i la proliferació de les activitats esportives. Partits de futbol, curses ciclistes o atlètiques i competicions de motocicletes esdevingueren actes importants i massius, al mateix temps que se'n generalitzava la pràctica.
El 1910 es produí un nou retoc en la distribució dels actes: el castell de focs es desplaçava al dimecres, tal com s'ha mantingut durant dècades. En aquesta època ja es trobaven ben definits els eixos sobre els quals gravitaria, en època contemporània, la Festa Major: l'estructuració de la Festa, sobre la base d'una sèrie d'actes tradicionals o acceptats com a tals per la col·lectivitat; la participació popular en la Festa, que havia anat augmentant gràcies a la diversificació de les activitats, a les iniciatives de moltes de les entitats locals i la seva adhesió a la festa, i a l'increment dels espectacles i els actes que requerien col·laboració; i l'assumpció de la Festa com a quelcom propi i inherent a la personalitat col·lectiva i ciutadana. D'altra banda, les institucions desenvolupaven diferents papers, assignats gairebé com una tradició més que tothom trobava lògica: el poder municipal assumia i sufragava els actes públics, celebrats a l'aire lliure, els actes oficials -cada cop més habituals- o les iniciatives singulars; el teixit d'entitats aportava un conjunt molt divers d'activitats i assegurava la participació popular; mentre que l'Església, almenys fins als anys trenta, legitimava el protagonisme de les autoritats i els actes més tradicionals.
Durant els anys deu i vint, aquest model de Festa Major -i de vivència ciutadana de la Festa- no experimentà canvis significatius, sinó que anà avançant en la línia ja empresa i que era, en definitiva, la marcada per l'evolució de la societat local.
L'època republicana
Els anys trenta comportaren una intensificació del caràcter popular i participatiu de la Festa, de la mateixa manera que ho van comportar per al conjunt de la vida social i ciutadana. Els balls havien perdut ja gairebé per complet la seva magnificència vuitcentista, en part perquè, amb els nous temps, els casinos havien canviat molt i la competència entre la multitud d'ofertes que provenien de les cada cop més nombroses entitats de la ciutat diversificava els centres de diversió. D'altra banda, les activitats a l'aire lliure i les de major arrelament popular -els esports, el ball a l'envelat, les traques i els focs artificials...- van adquirir un major protagonisme enfront de les convocatòries més restringides.
La Festa Major dels anys de la República, però, experimentà els seus principals canvis a causa de les peculiaritats polítiques de l'època. Desapareixen del programa oficial d'actes els oficis de diumenge i dilluns -tot i que es van seguir celebrant-, així com la tronada posterior, el repicament de campanes i la cercavila del dissabte. Es tractava, indubtablement, d'una clara imposició del poder polític sobre el contingut de la Festa Major: en un moment històric molt definit per l'anticlericalisme -oposat a un clericalisme també militant políticament-, es pretenia extirpar de la Festa els elements religiosos, encara que en constituïssin una part fonamental -els oficis, les tronades- o tinguessin una vinculació més aviat indirecta amb l'estament eclesiàstic -la cercavila.
La postguerra
Curiosament, i després de l'obligat interval que suposà la Guerra Civil, la recuperació d'aquests actes emblemàtics es va produir el 1939, amb la implantació del règim franquista. En realitat, la Dictadura, que comportà canvis radicals en la vida social i quotidiana dels ciutadans, no significà cap gran transformació en l'estructura i la significació de la Festa Major. Les noves autoritats recuperaren els elements tradicionals de la festa i, especialment, tot el seu simbolisme religiós. Lògicament, la nova situació política també influïa poderosament en la Festa Major, que s'espanyolitzava completament en llengua i iconografia.
Durant els anys quaranta van anar adquirint importància en el programa de festes les activitats organitzades per entitats de caire religiós o vinculades al Movimiento, a causa de la debilitat del moviment associatiu i del monolitisme imposat en els primers anys de la postguerra. Però les convocatòries que adquiriren un major protagonisme van ser les revetlles a la Rambla i les nombroses ballades de sardanes. El 1948 es recuperà com a acte de la Festa Major la processó de les santes relíquies (desapareguda a mitjan segle XIX), de la qual es reforçà sobretot el caràcter institucional i eclesiàstic. Es tornava a reivindicar, doncs, el contingut eminentment religiós de la festa popular ciutadana. El pes de les cerimònies oficials, d'altra banda, fou també molt evident durant els anys quaranta i cinquanta.
La crisi de la Festa Major
Tots aquests elements es reforçaren de forma molt significativa el 1959, quan s'incorporà el secular Ball de Plaça com un acte central de Festa Major. Aquest acte, de llarga tradició a la ciutat, no se celebrava antigament per les dates de la Festa Major, sinó en ocasió de la Candelera (el mes de febrer), festa que tenia un gran relleu a la Terrassa del segle XIX.
En realitat, durant els anys cinquanta, (els anys del creixement desestructurat de la ciutat) ja havia començat el procés de crisi del model de Festa Major, que es va agreujar als anys seixanta. Les noves diversions i modes juvenils, la creixent facilitat de desplaçament i l'aparició de noves pautes per al temps d'oci -platja, ús creixent de l´automòbil, televisió, etc.- anaven minvant la participació popular en la festa. A més de la mateixa transformació de la societat, era evident que la Festa Major havia perdut gran part de la seva significació ciutadana, a causa de factors com el feixuc pes de la càrrega institucional, la pèrdua d´identitat de la seva estructura -a excepció dels actes tradicionals recuperats- i la inhibició de les entitats locals. L´Ajuntament intentava superar aquesta davallada de la Festa amb la difusió d´eslògans gairebé patètics, com "No me dejes, soy tan bonita".
El 1967 es produïa una nova temptativa per popularitzar la Festa Major i augmentar-hi la participació. L'Ajuntament va promoure la realització d'una gran cavalcada dedicada a Walt Disney, que va esdevenir una activitat habitual els següents anys. L'espectacularitat d'aquest acte, celebrat el diumenge a la tarda , convocava un extraordinari nombre d'espectadors. El 1975, hi participaren una seixantena de comparses, amb carrosses a càrrec d'entitats culturals, gremis professionals o veïns, i la participació de majorettes, pallassos, bandes, grups tradicionals i cases comercials.
La transició
La transició va comportar una transformació molt important d'una Festa Major que havia perdut realment gran part de la seva significació ciutadana. Després d'uns anys marcats per les greus limitacions econòmiques i el voluntarisme dels nous grups veïnals i culturals, que van promoure l'organització d'una explícita Festa Major Popular (1978), l'ajuntament democràtic impulsava el 1979 una Festa Major que encara seguia una estructura similar a la dels anys anteriors, però que ja es convocava amb la voluntat clara de recuperar tradicions locals, comptar amb la participació activa de les entitats i aconseguir implicar els ciutadans en els actes festius i populars.
A començament dels anys vuitanta ja s'havia configurat una Festa Major amb estructura i continguts molt similars als que s'han mantingut fins ara. En aquest sentit, va resultar decisiva la implicació dels grups anomenats de cultura popular que es crearen a la ciutat, i que van promoure la recuperació d'actes tradicionals com la cercavila o l'exhibició castellera, i d'altres que, tot i ser de recent concepció, ja gaudeixen de la condició d'emblemàtics -Raval infernal, etc.
La Comissió de Festes, constituïda el 1981 pel regidor Jordi Labòria i que comptava amb la participació de representants del món cultural, associatiu i recreatiu de la ciutat, establí el centre de la ciutat, deslliurat del trànsit de vehicles, com a escenari de la Festa, i incorporà a la programació un ventall d'actes esdevinguts patrimonials que, bo i vertebrant els espais, el temps i els referents simbòlics, fixaren els principals components del ritual actual.
Aquest nou model, creat el 1981, va establir els trets principals de la seva programació -de divendres a dimecres- i, entre 1982 i 1983, va consolidar l'esquema que, amb lleugeres modificacions, es desenvolupa ara.
(1) Text basat en l'article "La Festa Major a la Terrassa contemporània (1880-1980): una visió històrica" de Jordi Garreta i Clusella, publicat a la revista TERME núm. 9 (novembre, 1994), pàg. 54-58
La Festa Major d'ara
Actualment, les activitats programades es desenvolupen des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou la Festa amb les havaneres acompanyades del rom cremat. D'aquests sis dies de celebració, a més del diumenge, només el dilluns és festiu.
Durant aquests dies, la Festa Major té com a principals escenaris els carrers i les places del centre de la ciutat, deslliurats del trànsit de vehicles i ocupats per la ciutadania i els visitants. D'aquests cèntrics espais, els més emblemàtics corresponen a la plaça Vella i el raval de Montserrat, on es troben la basílica del Sant Esperit i l'Ajuntament, respectivament.
A més dels actes que es recullen en aquests protocols, les sardanes són també un element tradicional i característic de la Festa Major de Terrassa, on han estat presents des de començament de segle. Els espais habituals de les ballades són precisament els més cèntrics i emblemàtics de la Festa -plaça Vella i raval de Montserrat, a més d'altres que es trien segons el calendari i els horaris de les diverses audicions que s'acostumen a fer.
Reclam i prolegòmens
El reclam de la celebració de la Festa Major es fa a través de mitjans recurrents, molt diversos en intensitat. El primer i principal és el de la tradició, marcada per la data del calendari. El cartell, el programa de mà, l'engalanament d'alguns espais de la Festa i les informacions dels diversos mitjans de comunicació formen els reclams i prolegòmens de la Festa. I la comunicació personal que s'estableix tant entre els membres de les diferents entitats locals que organitzen activitats com entre els components de les diverses comissions que tenen cura de les activitats acaba de crear el clima que impregna els dies previs a la Festa.
Encàrrecs honorífics
El penó de la ciutat, que representa plàsticament l'escut, és un dels símbols més importants.
L'alcalde, per Festa Major, encarrega l'honor de portar el penó de la ciutat a una entitat o institució ciutadana amb motiu d'una efemèride o algun acte molt rellevant.
Un altre encàrrec honorífic que fa l'alcalde és la designació del pregoner o pregonera. L'encàrrec sol recaure en una personalitat destacada del món de l'art, el cinema, el teatre, la literatura, el periodisme o l'esport que resideixi a la nostra ciutat o hi tingui alguna vinculació directa.
El pregó, un cop arribat el Drac de Terrassa, i amb el repic de campanes, és l'activitat que marca l'inici oficial de la Festa Major, el capvespre del divendres, i ha passat de ser una dissertació en el marc solemne del Saló Capitular de l'Ajuntament a pronunciar-se en prosa, en vers o cantat des del balcó de la Casa Consistorial i, per tant, obert a tota la ciutadania present al Raval.
L'Ajuntament decideix també la imatge impresa que s'incorpora als ventalls que els regidors de la Corporació porten al seguici oficial del diumenge, i que tenen el seu origen en els antics ventalls que s'havien utilitzat a la festa de Corpus fins a començament de segle. Aquests ventalls, que servien per a espantar les mosques i refrescar-se de la calor del dia, es van recuperar per la Festa Major de 1948, i el seu ús s'ha mantingut, amb algunes interrupcions, des de llavors. Modernament, la imatge que incorporen sol reflectir, en dibuix a la ploma, una de les obres emblemàtiques que s'ha inaugurat en el curs de l'any.
Dins el marc dels honors i les distincions, cal assenyalar també que en el decurs de la Festa Major se sol reconèixer, en un acte solemne al Saló Capitular, la trajectòria cívica de ciutadans i ciutadanes, amb la instal·lació del seu retrat pintat a l'oli a la Galeria de Terrassencs i Terrassenques Il·lustres, o amb l'atorgament de la medalla de la ciutat als que pels seus mèrits se n'hagin fet creditors. Aquest reconeixement d'honors i distincions és competència de l'Ajuntament en ple i, tot i que no és exclusiu de la Festa Major i pot celebrar-se en altres dates, s'ha incorporat com a acte previ al pregó en diverses anualitats.
Finalment, la recepció oficial que des de l'any 1980 ofereix l'alcalde, als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera, a tots els representants de les entitats i institucions ciutadanes i a personalitats destacades de la vida terrassenca. Aquesta invitació institucional es fa també extensiva a autoritats i personalitats foranes de notable relleu. A banda de l'engalanament amb senyeres i domassos de la façana de l'Ajuntament, fora de protocol, deixarem constància del costum implantat per la Rosa Mora d'encendre un ciri en honor dels sants patrons al vestíbul de l'Ajuntament. Aquesta superstició és per espantar la pluja en el decurs de la festa.
Durant l'alta edat mitjana es produí un procés de cristianització d'aquestes festes d'orígens pagans, paral·lel a la cristianització general de la societat. Els actes religiosos en commemoració dels sants patrons o els màrtirs de l´Església es van anar incorporant, cada cop de forma més preeminent, a aquestes festes agrícoles. Moltes de les antigues tradicions es van adaptar a la simbologia i als rituals cristians. A l´època medieval, aquests festes anuals se celebraven a totes les viles del país, Terrassa entre elles.
En èpoques posteriors es va anar consolidant la celebració de la Festa Major en honor dels sants patrons de Terrassa (sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí) i, com és prou sabut, en una data movible: el primer diumenge després de Sant Pere. Durant segles havien existit alguns actes tradicionals que es repetien per Festa Major com, per exemple, les albades, que es feien a la vigília de la Festa Major. Entre les tradicions religioses destacava la processó de les relíquies dels sants patrons, que comptava amb una gran solemnitat, i a la qual assistien les autoritats i les entitats locals amb els seus corresponents penons.
Finals del segle XIX
A finals del segle XIX moltes de les antigues tradicions s'havien perdut, però al mateix temps ja s'havia configurat una Festa Major amb un simbolisme i unes característiques similars a les que avui entenem com a pròpies. Terrassa era llavors una població de més de deu mil habitants que es trobava en ple procés d'industrialització, i començava a adquirir els trets que han caracteritzat la ciutat en els últims cent anys.
La festa començava el dissabte al vespre, amb el repic de campanes a les esglésies de la vila. El diumenge i el dilluns al matí tenien lloc els dos actes religiosos centrals que donaven sentit a la festa: l'Ofici Solemne i l'Ofici de Difunts. Se celebraven al temple parroquial del Sant Esperit i constituïen autèntics actes socials on no podien faltar les autoritats i les personalitats de la vila, en els quals sermonejaven els més destacats predicadors. Finalment, el dimarts al vespre era el torn del castell de focs artificials, que alguns anys no s'havia arribat a celebrar. Però el veritable protagonisme de la Festa no requeia en cap d'aquests actes centrals, sinó en els lluïts balls que celebraven els casinos el diumenge, el dilluns i el dimarts a la nit.
A finals de segle es va produir una iniciativa ciutadana que va provocar les primeres transformacions importants en el contingut d'una Festa Major d'orígens remots, però que ja havia perdut molts dels seus actes tradicionals i anava pel camí de quedar reclosa als salons dels casinos.
La iniciativa va tenir un èxit immediat; rebé el suport d'entitats i institucions, i es materialitzà el mateix 1890 en un programa de Festa Major que incloïa algunes novetats que es van consolidar en anys següents: una Gran Tómbola a benefici dels que eren a l'asil i dels malalts de l'Hospital, una exposició artística, diversos certàmens literaris i uns Jocs Florals organitzats per l'Ateneo Tarrasense, un tímid intent de recuperació de la tradicional cercavila i un espectacular castell de focs que tancava les celebracions. Eren canvis modestos, però que es van anar afermant durant l'última dècada del XIX i que van acabar formant una Festa Major amb una estructura no gaire diferent a la que s'ha mantingut fins ara, i amb moltes de les activitats que posteriorment van esdevenir tradicionals.
En el moment del canvi de segle, trobem ja els principals referents de la Festa Major considerada com a típicament terrassenca: el dissabte, repartiment d'almoines i arribada d'una orquestra o un grup musical. El diumenge, diana a càrrec de l'orquestra o grup convidat; festa ocellaire al Passeig; ofici solemne i cercavila amb la corporació municipal i els gegants, nans, drac i bastoners. El dilluns, ofici de difunts i concurs d'orquestres al Passeig. I per acabar, el dimarts, repartiment de premis als escolars, castell de focs i funció de gala al Teatre Principal.
L'estructura de la festa va acabar de completar-se amb les novetats que s'hi van incorporar els primers anys del segle XX: la cercavila passà a celebrar-se el dissabte al vespre; es començaren a tirar les tronades després dels oficis (diumenge i dilluns); arribaren els primers balls públics a l'envelat (també diumenge i dilluns); i la festa s'allargà un dia més, ja que la funció de gala passà a fer-se el dimecres, mentre que el dimarts era reservat per al castell de focs i els esperadíssims balls d'etiqueta.
El segle XX
Durant les primeres dècades del segle, els terrassencs continuaren assistint amb entusiasme als balls dels casinos i les societats recreatives, que ara s'havien fet molt menys elitistes amb l'aparició d'entitats com la Fraternitat Republicana o la creixent heterogeneïtat social del Casino del Comerç.
Però era també prou evident que els mateixos canvis experimentats per la societat havien anat transformant la Festa Major. La progressiva divulgació d'activitats culturals que duien a terme els cercles noucentistes i entitats com l'Agrupació Regionalista es plasmava en l'increment d'exposicions, certàmens literaris o concerts. D'altra banda, la popularització d'actes i entitats socials o culturals es traduïa en l'aparició de les ballades de sardanes, l'ampliació de concerts i funcions teatrals -amb l'espectacular aparició de les sessions cinematogràfiques-, i la proliferació de les activitats esportives. Partits de futbol, curses ciclistes o atlètiques i competicions de motocicletes esdevingueren actes importants i massius, al mateix temps que se'n generalitzava la pràctica.
El 1910 es produí un nou retoc en la distribució dels actes: el castell de focs es desplaçava al dimecres, tal com s'ha mantingut durant dècades. En aquesta època ja es trobaven ben definits els eixos sobre els quals gravitaria, en època contemporània, la Festa Major: l'estructuració de la Festa, sobre la base d'una sèrie d'actes tradicionals o acceptats com a tals per la col·lectivitat; la participació popular en la Festa, que havia anat augmentant gràcies a la diversificació de les activitats, a les iniciatives de moltes de les entitats locals i la seva adhesió a la festa, i a l'increment dels espectacles i els actes que requerien col·laboració; i l'assumpció de la Festa com a quelcom propi i inherent a la personalitat col·lectiva i ciutadana. D'altra banda, les institucions desenvolupaven diferents papers, assignats gairebé com una tradició més que tothom trobava lògica: el poder municipal assumia i sufragava els actes públics, celebrats a l'aire lliure, els actes oficials -cada cop més habituals- o les iniciatives singulars; el teixit d'entitats aportava un conjunt molt divers d'activitats i assegurava la participació popular; mentre que l'Església, almenys fins als anys trenta, legitimava el protagonisme de les autoritats i els actes més tradicionals.
Durant els anys deu i vint, aquest model de Festa Major -i de vivència ciutadana de la Festa- no experimentà canvis significatius, sinó que anà avançant en la línia ja empresa i que era, en definitiva, la marcada per l'evolució de la societat local.
L'època republicana
Els anys trenta comportaren una intensificació del caràcter popular i participatiu de la Festa, de la mateixa manera que ho van comportar per al conjunt de la vida social i ciutadana. Els balls havien perdut ja gairebé per complet la seva magnificència vuitcentista, en part perquè, amb els nous temps, els casinos havien canviat molt i la competència entre la multitud d'ofertes que provenien de les cada cop més nombroses entitats de la ciutat diversificava els centres de diversió. D'altra banda, les activitats a l'aire lliure i les de major arrelament popular -els esports, el ball a l'envelat, les traques i els focs artificials...- van adquirir un major protagonisme enfront de les convocatòries més restringides.
La Festa Major dels anys de la República, però, experimentà els seus principals canvis a causa de les peculiaritats polítiques de l'època. Desapareixen del programa oficial d'actes els oficis de diumenge i dilluns -tot i que es van seguir celebrant-, així com la tronada posterior, el repicament de campanes i la cercavila del dissabte. Es tractava, indubtablement, d'una clara imposició del poder polític sobre el contingut de la Festa Major: en un moment històric molt definit per l'anticlericalisme -oposat a un clericalisme també militant políticament-, es pretenia extirpar de la Festa els elements religiosos, encara que en constituïssin una part fonamental -els oficis, les tronades- o tinguessin una vinculació més aviat indirecta amb l'estament eclesiàstic -la cercavila.
La postguerra
Curiosament, i després de l'obligat interval que suposà la Guerra Civil, la recuperació d'aquests actes emblemàtics es va produir el 1939, amb la implantació del règim franquista. En realitat, la Dictadura, que comportà canvis radicals en la vida social i quotidiana dels ciutadans, no significà cap gran transformació en l'estructura i la significació de la Festa Major. Les noves autoritats recuperaren els elements tradicionals de la festa i, especialment, tot el seu simbolisme religiós. Lògicament, la nova situació política també influïa poderosament en la Festa Major, que s'espanyolitzava completament en llengua i iconografia.
Durant els anys quaranta van anar adquirint importància en el programa de festes les activitats organitzades per entitats de caire religiós o vinculades al Movimiento, a causa de la debilitat del moviment associatiu i del monolitisme imposat en els primers anys de la postguerra. Però les convocatòries que adquiriren un major protagonisme van ser les revetlles a la Rambla i les nombroses ballades de sardanes. El 1948 es recuperà com a acte de la Festa Major la processó de les santes relíquies (desapareguda a mitjan segle XIX), de la qual es reforçà sobretot el caràcter institucional i eclesiàstic. Es tornava a reivindicar, doncs, el contingut eminentment religiós de la festa popular ciutadana. El pes de les cerimònies oficials, d'altra banda, fou també molt evident durant els anys quaranta i cinquanta.
La crisi de la Festa Major
Tots aquests elements es reforçaren de forma molt significativa el 1959, quan s'incorporà el secular Ball de Plaça com un acte central de Festa Major. Aquest acte, de llarga tradició a la ciutat, no se celebrava antigament per les dates de la Festa Major, sinó en ocasió de la Candelera (el mes de febrer), festa que tenia un gran relleu a la Terrassa del segle XIX.
En realitat, durant els anys cinquanta, (els anys del creixement desestructurat de la ciutat) ja havia començat el procés de crisi del model de Festa Major, que es va agreujar als anys seixanta. Les noves diversions i modes juvenils, la creixent facilitat de desplaçament i l'aparició de noves pautes per al temps d'oci -platja, ús creixent de l´automòbil, televisió, etc.- anaven minvant la participació popular en la festa. A més de la mateixa transformació de la societat, era evident que la Festa Major havia perdut gran part de la seva significació ciutadana, a causa de factors com el feixuc pes de la càrrega institucional, la pèrdua d´identitat de la seva estructura -a excepció dels actes tradicionals recuperats- i la inhibició de les entitats locals. L´Ajuntament intentava superar aquesta davallada de la Festa amb la difusió d´eslògans gairebé patètics, com "No me dejes, soy tan bonita".
El 1967 es produïa una nova temptativa per popularitzar la Festa Major i augmentar-hi la participació. L'Ajuntament va promoure la realització d'una gran cavalcada dedicada a Walt Disney, que va esdevenir una activitat habitual els següents anys. L'espectacularitat d'aquest acte, celebrat el diumenge a la tarda , convocava un extraordinari nombre d'espectadors. El 1975, hi participaren una seixantena de comparses, amb carrosses a càrrec d'entitats culturals, gremis professionals o veïns, i la participació de majorettes, pallassos, bandes, grups tradicionals i cases comercials.
La transició
La transició va comportar una transformació molt important d'una Festa Major que havia perdut realment gran part de la seva significació ciutadana. Després d'uns anys marcats per les greus limitacions econòmiques i el voluntarisme dels nous grups veïnals i culturals, que van promoure l'organització d'una explícita Festa Major Popular (1978), l'ajuntament democràtic impulsava el 1979 una Festa Major que encara seguia una estructura similar a la dels anys anteriors, però que ja es convocava amb la voluntat clara de recuperar tradicions locals, comptar amb la participació activa de les entitats i aconseguir implicar els ciutadans en els actes festius i populars.
A començament dels anys vuitanta ja s'havia configurat una Festa Major amb estructura i continguts molt similars als que s'han mantingut fins ara. En aquest sentit, va resultar decisiva la implicació dels grups anomenats de cultura popular que es crearen a la ciutat, i que van promoure la recuperació d'actes tradicionals com la cercavila o l'exhibició castellera, i d'altres que, tot i ser de recent concepció, ja gaudeixen de la condició d'emblemàtics -Raval infernal, etc.
La Comissió de Festes, constituïda el 1981 pel regidor Jordi Labòria i que comptava amb la participació de representants del món cultural, associatiu i recreatiu de la ciutat, establí el centre de la ciutat, deslliurat del trànsit de vehicles, com a escenari de la Festa, i incorporà a la programació un ventall d'actes esdevinguts patrimonials que, bo i vertebrant els espais, el temps i els referents simbòlics, fixaren els principals components del ritual actual.
Aquest nou model, creat el 1981, va establir els trets principals de la seva programació -de divendres a dimecres- i, entre 1982 i 1983, va consolidar l'esquema que, amb lleugeres modificacions, es desenvolupa ara.
(1) Text basat en l'article "La Festa Major a la Terrassa contemporània (1880-1980): una visió històrica" de Jordi Garreta i Clusella, publicat a la revista TERME núm. 9 (novembre, 1994), pàg. 54-58
La Festa Major d'ara
Actualment, les activitats programades es desenvolupen des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou la Festa amb les havaneres acompanyades del rom cremat. D'aquests sis dies de celebració, a més del diumenge, només el dilluns és festiu.
Durant aquests dies, la Festa Major té com a principals escenaris els carrers i les places del centre de la ciutat, deslliurats del trànsit de vehicles i ocupats per la ciutadania i els visitants. D'aquests cèntrics espais, els més emblemàtics corresponen a la plaça Vella i el raval de Montserrat, on es troben la basílica del Sant Esperit i l'Ajuntament, respectivament.
A més dels actes que es recullen en aquests protocols, les sardanes són també un element tradicional i característic de la Festa Major de Terrassa, on han estat presents des de començament de segle. Els espais habituals de les ballades són precisament els més cèntrics i emblemàtics de la Festa -plaça Vella i raval de Montserrat, a més d'altres que es trien segons el calendari i els horaris de les diverses audicions que s'acostumen a fer.
Reclam i prolegòmens
El reclam de la celebració de la Festa Major es fa a través de mitjans recurrents, molt diversos en intensitat. El primer i principal és el de la tradició, marcada per la data del calendari. El cartell, el programa de mà, l'engalanament d'alguns espais de la Festa i les informacions dels diversos mitjans de comunicació formen els reclams i prolegòmens de la Festa. I la comunicació personal que s'estableix tant entre els membres de les diferents entitats locals que organitzen activitats com entre els components de les diverses comissions que tenen cura de les activitats acaba de crear el clima que impregna els dies previs a la Festa.
Encàrrecs honorífics
El penó de la ciutat, que representa plàsticament l'escut, és un dels símbols més importants.
L'alcalde, per Festa Major, encarrega l'honor de portar el penó de la ciutat a una entitat o institució ciutadana amb motiu d'una efemèride o algun acte molt rellevant.
Un altre encàrrec honorífic que fa l'alcalde és la designació del pregoner o pregonera. L'encàrrec sol recaure en una personalitat destacada del món de l'art, el cinema, el teatre, la literatura, el periodisme o l'esport que resideixi a la nostra ciutat o hi tingui alguna vinculació directa.
El pregó, un cop arribat el Drac de Terrassa, i amb el repic de campanes, és l'activitat que marca l'inici oficial de la Festa Major, el capvespre del divendres, i ha passat de ser una dissertació en el marc solemne del Saló Capitular de l'Ajuntament a pronunciar-se en prosa, en vers o cantat des del balcó de la Casa Consistorial i, per tant, obert a tota la ciutadania present al Raval.
L'Ajuntament decideix també la imatge impresa que s'incorpora als ventalls que els regidors de la Corporació porten al seguici oficial del diumenge, i que tenen el seu origen en els antics ventalls que s'havien utilitzat a la festa de Corpus fins a començament de segle. Aquests ventalls, que servien per a espantar les mosques i refrescar-se de la calor del dia, es van recuperar per la Festa Major de 1948, i el seu ús s'ha mantingut, amb algunes interrupcions, des de llavors. Modernament, la imatge que incorporen sol reflectir, en dibuix a la ploma, una de les obres emblemàtiques que s'ha inaugurat en el curs de l'any.
Dins el marc dels honors i les distincions, cal assenyalar també que en el decurs de la Festa Major se sol reconèixer, en un acte solemne al Saló Capitular, la trajectòria cívica de ciutadans i ciutadanes, amb la instal·lació del seu retrat pintat a l'oli a la Galeria de Terrassencs i Terrassenques Il·lustres, o amb l'atorgament de la medalla de la ciutat als que pels seus mèrits se n'hagin fet creditors. Aquest reconeixement d'honors i distincions és competència de l'Ajuntament en ple i, tot i que no és exclusiu de la Festa Major i pot celebrar-se en altres dates, s'ha incorporat com a acte previ al pregó en diverses anualitats.
Finalment, la recepció oficial que des de l'any 1980 ofereix l'alcalde, als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera, a tots els representants de les entitats i institucions ciutadanes i a personalitats destacades de la vida terrassenca. Aquesta invitació institucional es fa també extensiva a autoritats i personalitats foranes de notable relleu. A banda de l'engalanament amb senyeres i domassos de la façana de l'Ajuntament, fora de protocol, deixarem constància del costum implantat per la Rosa Mora d'encendre un ciri en honor dels sants patrons al vestíbul de l'Ajuntament. Aquesta superstició és per espantar la pluja en el decurs de la festa.
Necessitat i objectius d'uns protocols de la Festa Major
Un protocol és "el conjunt de regles que cal observar pel que fa a l'etiqueta (...) en les cerimònies oficials" . Igualment, el verb transitiu protocol.litzar és definit com a "acció d'incorporar (quelcom) a un protocol".
Què ens mou, seguint aquests dos significats, a protocol.litzar una sèrie d'actes d'entre els molts que se celebren a la Festa Major de la nostra ciutat? I encara, prèviament, per què cal establir un protocol referint-nos amb aquest mot al ritual, les formes, els usos i els costums que cal observar en determinats actes de la Festa Major? Els següents paràgrafs intenten donar resposta a aquestes qüestions i explicar, en definitiva, la funció i la necessitat dels Protocols de la Festa Major de Terrassa que s'estableixen en aquest document.
Necessitat d'uns protocols
Una gran majoria de la gent de Terrassa que participa en la Festa Major de la ciutat té clars els diferents espais i temps festius, la seva distribució, el seu ritme i les activitats que es practiquen a cadascun d'ells. La suma de tot aquest coneixement i de totes aquestes percepcions sobre la Festa Major és considerat pels terrassencs i les terrassenques la nostra tradició festiva.
De fet, els protocols no pretenen altra cosa que fixar en un text escrit tot aquest conjunt de coneixements i percepcions latents sobre la festa que han esdevingut, amb els anys i per a molta gent, tradicions, i fer-los explícits.
A la nostra ciutat, com a tantes altres, la major part dels costums festius no té pas el seu origen a la nit dels temps, ni tan sols té el pòsit de sis o set decennis. Perquè la nostra ciutat va patir, com tantes altres, el pes dels successius règims polítics que li van arrabassar la memòria i la identitat. Perquè la nostra ciutat va ser, com tantes altres, punt d'arribada de multitud de persones nascudes en altres terres que han aportat la seva visió del món i les seves respectives cultures per construir allò que avui anomenem identitat ciutadana. Una identitat complexa que és la suma de tots aquests factors i alguna cosa més, i que cada terrassenc -d'origen o d'adopció- viu i sent de manera diferent. Això fa que les pràctiques festives, reconstruïdes pràcticament des de zero, o reinventades a partir de referents culturals preexistents, a començament de la dècada dels vuitanta, i avui acceptades com a tradició local, necessitin una especial protecció i cura. Per tal que esdevinguin veritablement un llegat per al patrimoni cultural de les generacions futures, cal un reconeixement previ i consensuat del seu caràcter de tradició festiva que els terrassencs i les terrassenques decidim atorgar-nos.
El reconeixement d'aquests elements, de segur, facilitarà l'estabilització dels costums festius i la seva fixació ritual, requisits importants per tal que esdevinguin tradicions avalades pel pes de la història i indiscutibles d'aquí a algunes generacions. Alhora, el reconeixement en el present d'una sèrie d'actes diferenciadors dels costums festius de Terrassa respecte als d'altres municipis contribueix a reforçar la nostra identitat ciutadana i és un factor de cohesió social, generador de sentiments de pertinença a la comunitat.
Criteris d'establiment dels actes patrimonials de la Festa
En protocol.litzar uns determinats actes de la Festa Major, i no pas tots, no es pretén establir actes de primera i de segona. Tampoc es pretén sobrelegitimar aquells actes que són grats als redactors dels Protocols, o als regidors que els han aprovat.
Tenim clar, això sí, que partim d'una llista d'actes que configuren la columna vertebral de la Festa Major de Terrassa, tant des del punt de vista temporal (obertura, clímax i tancament) com espacial (es desenvolupen als espais centrals, des del punt de vista simbòlic, de la ciutat) i simbòlic (són els actes que han esdevingut els referents de la Festa per a la ciutadania i per als forasters, i que han dotat a la Festa Major de Terrassa d'una personalitat pròpia).
Aquests requisits previs fan que la llista d'actes a considerar dins dels Protocols estigui formada per l'inici de la festa (baixada del drac, repic de campanes i obertura de la festa), el raval infernal, la cercavila, la traca d'anunci de la revetlla, el diumenge de festa major (seguici d'autoritats a l'església i ofici solemne, sortida d'ofici i castells) i els actes de cloenda.
Aquests actes, doncs, constitueixen l'eix vertebrador de la festa des dels punts de vista temporal, espacial i simbòlic. Alguns d'ells, a més, són massius, però cal dir que el nombre de participants no ha estat un criteri referent, ja que no té relació amb els elements vertebradors que hem descrit. Com a exemple, es podria esmentar que, de Ball de Plaça, només n'hi ha un, el de la Festa Major de Terrassa, mentre que de concerts al carrer n'hi ha a tots els llocs del món on el clima i el pressupost ho permeten.
Es podria objectar que actes com l'ofici o els castells -humans i de focs- no són privatius de Terrassa, sinó comuns a molts pobles i ciutats de Catalunya. En aquest cas, hem considerat que l'entramat ritual del dia gran, del clímax de la Festa Major de diumenge al migdia, era bàsic des dels tres punts de vista que hem esmentat. I en el cas del castell de focs, hem considerat que tenia la màxima importància des del punt de vista temporal i simbòlic (és l'acte que marca el tancament de la festa).
Els Protocols es podrien haver fet de múltiples maneres. Es podrien no haver fet, ja que, en realitat, el millor protocol és aquell que no cal redactar, perquè ja forma part, implícitament, de la manera de pensar i actuar de la gent que participa en la festa. Es pot argumentar, d'altra banda, que difícilment es pot imaginar avui la Festa Major de Terrassa sense la fira, les ballades de sardanes, la festa infantil, les activitats juvenils, la presència de danses tradicionals, els concerts al carrer, les exposicions, les curses atlètiques o ciclistes i un ampli ventall d'activitats esportives, o les parades i les terrasses dels bars envaint el carrer.
És ben cert. Però també és ben cert que el patrimoni cultural que recollim i us presentem en aquests Protocols, a proposta del Grup d'Estudi de la Festa Major de Terrassa i a tall de conclusió de les jornades d'estudi de la Festa celebrades el mes de març de 1994, ha esdevingut per ampli consens social la targeta de visita de la Festa Major de Terrassa, allò que la diferencia de la Festa Major de les altres poblacions.
Què ens mou, seguint aquests dos significats, a protocol.litzar una sèrie d'actes d'entre els molts que se celebren a la Festa Major de la nostra ciutat? I encara, prèviament, per què cal establir un protocol referint-nos amb aquest mot al ritual, les formes, els usos i els costums que cal observar en determinats actes de la Festa Major? Els següents paràgrafs intenten donar resposta a aquestes qüestions i explicar, en definitiva, la funció i la necessitat dels Protocols de la Festa Major de Terrassa que s'estableixen en aquest document.
Necessitat d'uns protocols
Una gran majoria de la gent de Terrassa que participa en la Festa Major de la ciutat té clars els diferents espais i temps festius, la seva distribució, el seu ritme i les activitats que es practiquen a cadascun d'ells. La suma de tot aquest coneixement i de totes aquestes percepcions sobre la Festa Major és considerat pels terrassencs i les terrassenques la nostra tradició festiva.
De fet, els protocols no pretenen altra cosa que fixar en un text escrit tot aquest conjunt de coneixements i percepcions latents sobre la festa que han esdevingut, amb els anys i per a molta gent, tradicions, i fer-los explícits.
A la nostra ciutat, com a tantes altres, la major part dels costums festius no té pas el seu origen a la nit dels temps, ni tan sols té el pòsit de sis o set decennis. Perquè la nostra ciutat va patir, com tantes altres, el pes dels successius règims polítics que li van arrabassar la memòria i la identitat. Perquè la nostra ciutat va ser, com tantes altres, punt d'arribada de multitud de persones nascudes en altres terres que han aportat la seva visió del món i les seves respectives cultures per construir allò que avui anomenem identitat ciutadana. Una identitat complexa que és la suma de tots aquests factors i alguna cosa més, i que cada terrassenc -d'origen o d'adopció- viu i sent de manera diferent. Això fa que les pràctiques festives, reconstruïdes pràcticament des de zero, o reinventades a partir de referents culturals preexistents, a començament de la dècada dels vuitanta, i avui acceptades com a tradició local, necessitin una especial protecció i cura. Per tal que esdevinguin veritablement un llegat per al patrimoni cultural de les generacions futures, cal un reconeixement previ i consensuat del seu caràcter de tradició festiva que els terrassencs i les terrassenques decidim atorgar-nos.
El reconeixement d'aquests elements, de segur, facilitarà l'estabilització dels costums festius i la seva fixació ritual, requisits importants per tal que esdevinguin tradicions avalades pel pes de la història i indiscutibles d'aquí a algunes generacions. Alhora, el reconeixement en el present d'una sèrie d'actes diferenciadors dels costums festius de Terrassa respecte als d'altres municipis contribueix a reforçar la nostra identitat ciutadana i és un factor de cohesió social, generador de sentiments de pertinença a la comunitat.
Criteris d'establiment dels actes patrimonials de la Festa
En protocol.litzar uns determinats actes de la Festa Major, i no pas tots, no es pretén establir actes de primera i de segona. Tampoc es pretén sobrelegitimar aquells actes que són grats als redactors dels Protocols, o als regidors que els han aprovat.
Tenim clar, això sí, que partim d'una llista d'actes que configuren la columna vertebral de la Festa Major de Terrassa, tant des del punt de vista temporal (obertura, clímax i tancament) com espacial (es desenvolupen als espais centrals, des del punt de vista simbòlic, de la ciutat) i simbòlic (són els actes que han esdevingut els referents de la Festa per a la ciutadania i per als forasters, i que han dotat a la Festa Major de Terrassa d'una personalitat pròpia).
Aquests requisits previs fan que la llista d'actes a considerar dins dels Protocols estigui formada per l'inici de la festa (baixada del drac, repic de campanes i obertura de la festa), el raval infernal, la cercavila, la traca d'anunci de la revetlla, el diumenge de festa major (seguici d'autoritats a l'església i ofici solemne, sortida d'ofici i castells) i els actes de cloenda.
Aquests actes, doncs, constitueixen l'eix vertebrador de la festa des dels punts de vista temporal, espacial i simbòlic. Alguns d'ells, a més, són massius, però cal dir que el nombre de participants no ha estat un criteri referent, ja que no té relació amb els elements vertebradors que hem descrit. Com a exemple, es podria esmentar que, de Ball de Plaça, només n'hi ha un, el de la Festa Major de Terrassa, mentre que de concerts al carrer n'hi ha a tots els llocs del món on el clima i el pressupost ho permeten.
Es podria objectar que actes com l'ofici o els castells -humans i de focs- no són privatius de Terrassa, sinó comuns a molts pobles i ciutats de Catalunya. En aquest cas, hem considerat que l'entramat ritual del dia gran, del clímax de la Festa Major de diumenge al migdia, era bàsic des dels tres punts de vista que hem esmentat. I en el cas del castell de focs, hem considerat que tenia la màxima importància des del punt de vista temporal i simbòlic (és l'acte que marca el tancament de la festa).
Els Protocols es podrien haver fet de múltiples maneres. Es podrien no haver fet, ja que, en realitat, el millor protocol és aquell que no cal redactar, perquè ja forma part, implícitament, de la manera de pensar i actuar de la gent que participa en la festa. Es pot argumentar, d'altra banda, que difícilment es pot imaginar avui la Festa Major de Terrassa sense la fira, les ballades de sardanes, la festa infantil, les activitats juvenils, la presència de danses tradicionals, els concerts al carrer, les exposicions, les curses atlètiques o ciclistes i un ampli ventall d'activitats esportives, o les parades i les terrasses dels bars envaint el carrer.
És ben cert. Però també és ben cert que el patrimoni cultural que recollim i us presentem en aquests Protocols, a proposta del Grup d'Estudi de la Festa Major de Terrassa i a tall de conclusió de les jornades d'estudi de la Festa celebrades el mes de març de 1994, ha esdevingut per ampli consens social la targeta de visita de la Festa Major de Terrassa, allò que la diferencia de la Festa Major de les altres poblacions.
Protocols de la Festa Major
Inici de la Festa
Amb aquest nom coneixem un conjunt d'actes que se celebren el divendres a la tarda, primer dia de Festa Major, que anuncien a la ciutat que la Festa comença i que són els següents :
Baixada del drac
Aquest acte, que anuncia l'imminent inici de la Festa, té com a referent la llegenda del Drac, que atemoria els ciutadans de Terrassa i els seus entorns des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el Drac porta, des de la seva cova, la festa.
El Drac de Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals, baixa des de la seva cova imaginària de Sant Llorenç fins a arribar al Raval de Montserrat.
Repic de campanes
El repic de campanes pregona la festa. Constitueix l'acte anunciador de més antiguitat i tradició, entroncat amb els orígens religiosos de la festa i amb el fet que, antigament, el repic de les campanes era l'únic mitjà de comunicar els fets importants. Cap a les vuit del vespre, i durant uns minuts, les esglésies de la ciutat fan sonar les seves campanes per anunciar que comença la festa. A la basílica del Sant Esperit, parròquia històrica de la ciutat, es venten les quatre campanes existents.
Obertura de la festa
Amb aquest nom s'identifiquen els actes que tenen lloc al Raval de Montserrat i que assenyalen l'obertura oficial de la Festa Major. S'inicien cap a les vuit del vespre i s'acaben a les nou de la nit tocades.
Comença amb l'entrada al Raval del Drac de Terrassa, amb lluïment, que anuncia el començament de la Festa Major.
El pregoner o la pregonera, des del balcó de l'Ajuntament, llegeix el pregó i l'alcalde fa l'obertura oficial de la Festa.
S'inicia el ball dels Gegants Vells, després els Bastoners ballen balls de bastons i a continuació ballen els Gegants Nous.
Els Capgrossos de l'Any de les anteriors edicions de la Festa Major entren al Raval, seguits per la Guapa i el Capgròs de l'any en curs, que va tapat perquè no se'l pugui reconèixer i que se situa al centre del Raval. Els Capgrossos ballen el Ball de Bateig i la Guapa descobreix el Capgròs de l'any. El ball continua amb la participació d'aquest Capgròs i del personatge real al qual representa, i després s'afegeixen al ball la resta dels Capgrossos i el públic.
L'alcalde rep el Capgròs de l'any i el personatge real al qual representa a l'Ajuntament. Saluden des del balcó de l'Ajuntament mentre es fa la glossa del personatge representat.
A continuació, els Capgrossos, amb la incorporació del Capgròs de l'any, fan dos balls. Després es fa un ball dels Gegants Nous, un ball de bastons, un ball dels Gegants Vells, el darrer ball de bastons i finalment el ball de l'Estapera, amb la participació del públic assistent, amb el qual finalitza l'acte.
Raval Infernal
El Raval Infernal és l'acte de foc més important de la Festa Major. Es va crear el 1981, arran de la recuperació del Drac de Terrassa (entremès ja documentat a mitjan segle XIX i present habitualment en els actes ciutadans rellevants) i la creació dels Diables de Terrassa. Des de 1991, la coordinació del Raval Infernal és encomanada a aquests dos grups de foc de la ciutat.
L'acte se celebra al Raval de Montserrat, el divendres. S'inicia a quarts d'onze de la nit i acaba a quarts de dotze.
El Raval s'enfosqueix i els grups de foc participants, precedits dels tabalers que toquen el Toc del Raval, entren al Raval. Tot queda fosc, els tabalers es posen en semicercle sense deixar de tocar, i aleshores es col·loquen arran de façana de l'Ajuntament i deixen de tocar, i la plaça queda fosca i en silenci.
Un avís acústic marca la sortida del primer grup i torna a sonar el Toc del Raval, que no pararà de sonar durant tot l'acte.
Cada un dels sis grups fa una actuació de lluïment al centre del Raval, alternant-se les colles de diables i les bèsties de foc.
Comencen les rondes de les voltes del Raval, en les quals prenen part simultàniament un màxim de tres grups, que evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge en l'espai central, davant l'Ajuntament.
Un nou avís acústic assenyala el canvi de rondes, i aquestes se succeeixen sense pauses ni interrupcions, augmentant progressivament la intensitat del foc en la part final.
Acabades les rondes, els tabalers se situen al mig del Raval, formant una rotllana en el centre de la qual es col·loca el flipot o tro final, mentre toquen a redoblament. Amb l'esclat del flipot s'acaba l'acte.
Al Raval Infernal, hi participen sis colles, de les quals tres són de bestiari de foc i les altres tres de balls de diables.
Cercavila
La Cercavila és un recorregut pels carrers del centre històric de la ciutat, amb sortida i arribada al Raval de Montserrat, per part dels grups de cultura tradicional catalana propis de la Festa Major de Terrassa. Aquests desenvolupen, al llarg del recorregut, actuacions adients al ritme i la forma de l'acte.
La Cercavila té lloc el dissabte a la tarda i és encapçalada pel Drac de Terrassa, seguit dels Gegants, Nans, Bastoners, esbarts dansaires, colles castelleres i grups de foc.
Per a la Cercavila, els grups participants incorporen tots els seus elements característics.
Traca d'anunci de la revetlla
L'inici dels balls de revetlla de la Festa Major s'anuncia amb una traca que es fa esclatar dissabte a la nit.
La traca, d'un recorregut superior als cent metres, s'encén des del punt més allunyat de l'escenari on tocarà l'orquestra de ball i acaba tan a prop com és possible d'aquest. Un cop acabada, es fa una tronada aèria i, immediatament, l'orquestra comença a tocar el primer ball de revetlla.
Diumenge de Festa Major
El diumenge és el dia central de la Festa Major.
Al matí tenen lloc un seguit d'actes que en constitueixen el seu moment central, tant per la seva importància cronològica -el diumenge és el dia que situa la data de la festa-, com espacial -se celebren a la plaça principal de la ciutat-, i simbòlica -es duen a terme els actes festius de més història i tradició de tota la Festa.
Són els següents:
Seguici d'autoritats a l'església i ofici solemne. Aquest és el moment amb major significació institucional de la Festa, tant per la participació directa i preeminent dels representants dels poders civil i religiós de la ciutat com pel simbolisme i la tradició que recullen els mateixos actes.
Cap a les deu del matí el seguici surt de l'Ajuntament i desfila fins a la basílica del Sant Esperit, on se celebra l'ofici solemne.
El seguici s'estructura i es compon, seguint un estricte ordre i protocol, de:
Quan el seguici arriba a la basílica surten a rebre'l les autoritats, per aquest ordre: el sagristà, els escolans, els preveres i el prelat de màxima autoritat. El seguici entra a l'església mentre repiquen totes les campanes (toc d'arribada de les autoritats municipals) fins que el penó de la ciutat és dipositat a l'altar major. Els membres de la corporació municipal se situen als bancs respectant l'ordre de prioritat establert en el seguici.
L'ofici religiós és solemne i consisteix en una missa polifònica cantada, que inclou els goigs als tres sants patrons.
En acabar l'ofici, el prelat de màxima autoritat va a saludar l'alcalde mentre sona el toc final de missa amb totes les campanes.
Sortida d'ofici
Els actes que tenen lloc a la sortida de l'ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de la ciutat de Terrassa, esdevenen un element genuïnament terrassenc i cal considerar-los com un element clau del patrimoni etnogràfic i cultural de la ciutat.
Un dels actes més significatius a nivell ciutadà, el Ball de Plaça, es duia a terme antigament per la festa de la Candelera, el mes de febrer, però ja en època moderna es va recuperar per a la Festa Major. La seva funció ritual consisteix en el fet que les autoritats municipals, que l'obren, conviden la població a prendre part en el ball, en la festa.
Abans d'acabar l'ofici, els grups i els entremesos participants en els actes se situen al centre de la plaça Vella, formant un cercle prou gran per dur-hi a terme els balls posteriorment.
En acabar l'ofici religiós, el seguici d'autoritats, en l'ordre establert, surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d'ofici. Simultàniament, les colles castelleres fan sengles pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça.
S'interpreta la música del Ball de Plaça, que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l'esbart. Les autoritats es retiren, i els dansaires continuen fins a acabar el ball.Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans i, a continuació, el Ball de la Cercavila, conegut com el de la Tereseta, en el qual participen les autoritats.
Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina.
A continuació s'interpreta el Ball del Drac i el Ball dels quatre Gegants de Terrassa.
Acabat aquest, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre:
Drac, Gegants, formació de música tradicional, bastoners, esbart, Nans, seguici d'autoritats, segons l'ordre abans esmentat, i les colles castelleres, segons ordre d'antiguitat.
En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb l'entrada de les colles castelleres a plaça, que fan el pilar de salutació.
Castells
Les exhibicions castelleres a càrrec de colles foranes havien estat presents, de forma esporàdica, en les festes majors del segle passat i del present. A finals de la dècada dels setanta, i amb la creació de les colles castelleres locals, aquest acte esdevé un element referencial de la festa.
L'acte té lloc al Raval de Montserrat, davant l'Ajuntament, el migdia de diumenge, i hi participen les colles castelleres de la ciutat.
S'inicia amb els pilars caminant que les colles fan un cop els grups i les autoritats del seguici deixen la plaça lliure. Entra en primer lloc a plaça la colla més antiga, que se situa a la dreta de l'Ajuntament (mirant des de la plaça), i a continuació l'altra colla, que se situa a l'esquerra. Els grallers, amb el Toc d'Entrada a Plaça, acompanyen els pilars.
El nucli de l'exhibició el formen les tres rondes alternatives tradicionals a totes les places castelleres.
L'exhibició es clou amb els pilars de comiat. Cada colla du un pilar al balcó de l'Ajuntament, i els altres es fan -si escau- al centre de la plaça.
Finalment, els grups de grallers fan la Marxa de Vermut.
Cloenda de la Festa Major: el castell de focs
La Festa Major de Terrassa acaba amb un castell de focs, que ha esdevingut i és un dels seus actes més tradicionals i populars.
Té lloc el dimecres a la nit, en un espai alhora cèntric i que permet una gran assistència de públic.
El Castell de Focs, que anuncia a la ciutat l'acabament de la Festa, s'inicia amb el llançament espaiat de tres trons d'avís, i a continuació es desenvolupa el castell de focs, de gran espectacularitat i lluïment pirotècnic. Tres trons consecutius avisen de la fi del castell.
Amb aquest nom coneixem un conjunt d'actes que se celebren el divendres a la tarda, primer dia de Festa Major, que anuncien a la ciutat que la Festa comença i que són els següents :
Baixada del drac
Aquest acte, que anuncia l'imminent inici de la Festa, té com a referent la llegenda del Drac, que atemoria els ciutadans de Terrassa i els seus entorns des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el Drac porta, des de la seva cova, la festa.
El Drac de Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals, baixa des de la seva cova imaginària de Sant Llorenç fins a arribar al Raval de Montserrat.
Repic de campanes
El repic de campanes pregona la festa. Constitueix l'acte anunciador de més antiguitat i tradició, entroncat amb els orígens religiosos de la festa i amb el fet que, antigament, el repic de les campanes era l'únic mitjà de comunicar els fets importants. Cap a les vuit del vespre, i durant uns minuts, les esglésies de la ciutat fan sonar les seves campanes per anunciar que comença la festa. A la basílica del Sant Esperit, parròquia històrica de la ciutat, es venten les quatre campanes existents.
Obertura de la festa
Amb aquest nom s'identifiquen els actes que tenen lloc al Raval de Montserrat i que assenyalen l'obertura oficial de la Festa Major. S'inicien cap a les vuit del vespre i s'acaben a les nou de la nit tocades.
Comença amb l'entrada al Raval del Drac de Terrassa, amb lluïment, que anuncia el començament de la Festa Major.
El pregoner o la pregonera, des del balcó de l'Ajuntament, llegeix el pregó i l'alcalde fa l'obertura oficial de la Festa.
S'inicia el ball dels Gegants Vells, després els Bastoners ballen balls de bastons i a continuació ballen els Gegants Nous.
Els Capgrossos de l'Any de les anteriors edicions de la Festa Major entren al Raval, seguits per la Guapa i el Capgròs de l'any en curs, que va tapat perquè no se'l pugui reconèixer i que se situa al centre del Raval. Els Capgrossos ballen el Ball de Bateig i la Guapa descobreix el Capgròs de l'any. El ball continua amb la participació d'aquest Capgròs i del personatge real al qual representa, i després s'afegeixen al ball la resta dels Capgrossos i el públic.
L'alcalde rep el Capgròs de l'any i el personatge real al qual representa a l'Ajuntament. Saluden des del balcó de l'Ajuntament mentre es fa la glossa del personatge representat.
A continuació, els Capgrossos, amb la incorporació del Capgròs de l'any, fan dos balls. Després es fa un ball dels Gegants Nous, un ball de bastons, un ball dels Gegants Vells, el darrer ball de bastons i finalment el ball de l'Estapera, amb la participació del públic assistent, amb el qual finalitza l'acte.
Raval Infernal
El Raval Infernal és l'acte de foc més important de la Festa Major. Es va crear el 1981, arran de la recuperació del Drac de Terrassa (entremès ja documentat a mitjan segle XIX i present habitualment en els actes ciutadans rellevants) i la creació dels Diables de Terrassa. Des de 1991, la coordinació del Raval Infernal és encomanada a aquests dos grups de foc de la ciutat.
L'acte se celebra al Raval de Montserrat, el divendres. S'inicia a quarts d'onze de la nit i acaba a quarts de dotze.
El Raval s'enfosqueix i els grups de foc participants, precedits dels tabalers que toquen el Toc del Raval, entren al Raval. Tot queda fosc, els tabalers es posen en semicercle sense deixar de tocar, i aleshores es col·loquen arran de façana de l'Ajuntament i deixen de tocar, i la plaça queda fosca i en silenci.
Un avís acústic marca la sortida del primer grup i torna a sonar el Toc del Raval, que no pararà de sonar durant tot l'acte.
Cada un dels sis grups fa una actuació de lluïment al centre del Raval, alternant-se les colles de diables i les bèsties de foc.
Comencen les rondes de les voltes del Raval, en les quals prenen part simultàniament un màxim de tres grups, que evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge en l'espai central, davant l'Ajuntament.
Un nou avís acústic assenyala el canvi de rondes, i aquestes se succeeixen sense pauses ni interrupcions, augmentant progressivament la intensitat del foc en la part final.
Acabades les rondes, els tabalers se situen al mig del Raval, formant una rotllana en el centre de la qual es col·loca el flipot o tro final, mentre toquen a redoblament. Amb l'esclat del flipot s'acaba l'acte.
Al Raval Infernal, hi participen sis colles, de les quals tres són de bestiari de foc i les altres tres de balls de diables.
Cercavila
La Cercavila és un recorregut pels carrers del centre històric de la ciutat, amb sortida i arribada al Raval de Montserrat, per part dels grups de cultura tradicional catalana propis de la Festa Major de Terrassa. Aquests desenvolupen, al llarg del recorregut, actuacions adients al ritme i la forma de l'acte.
La Cercavila té lloc el dissabte a la tarda i és encapçalada pel Drac de Terrassa, seguit dels Gegants, Nans, Bastoners, esbarts dansaires, colles castelleres i grups de foc.
Per a la Cercavila, els grups participants incorporen tots els seus elements característics.
Traca d'anunci de la revetlla
L'inici dels balls de revetlla de la Festa Major s'anuncia amb una traca que es fa esclatar dissabte a la nit.
La traca, d'un recorregut superior als cent metres, s'encén des del punt més allunyat de l'escenari on tocarà l'orquestra de ball i acaba tan a prop com és possible d'aquest. Un cop acabada, es fa una tronada aèria i, immediatament, l'orquestra comença a tocar el primer ball de revetlla.
Diumenge de Festa Major
El diumenge és el dia central de la Festa Major.
Al matí tenen lloc un seguit d'actes que en constitueixen el seu moment central, tant per la seva importància cronològica -el diumenge és el dia que situa la data de la festa-, com espacial -se celebren a la plaça principal de la ciutat-, i simbòlica -es duen a terme els actes festius de més història i tradició de tota la Festa.
Són els següents:
Seguici d'autoritats a l'església i ofici solemne. Aquest és el moment amb major significació institucional de la Festa, tant per la participació directa i preeminent dels representants dels poders civil i religiós de la ciutat com pel simbolisme i la tradició que recullen els mateixos actes.
Cap a les deu del matí el seguici surt de l'Ajuntament i desfila fins a la basílica del Sant Esperit, on se celebra l'ofici solemne.
El seguici s'estructura i es compon, seguint un estricte ordre i protocol, de:
- dos macers
- dos guàrdies municipals amb vestuari de gala
- el penó de la ciutat, portat pel representant de l'entitat que ha rebut l'encàrrec de dur-lo
- dos auxiliars del portador del penó
- dos agutzils
- l'alcalde, amb la vara i la medalla, símbols del poder municipal
- la resta de la corporació, portant els tradicionals ventalls, en filera de dues persones, i mantenint aquest ordre: tinents d'alcalde (pel seu ordre), portaveus municipals i resta de regidors agrupats segons la seva representativitat
Quan el seguici arriba a la basílica surten a rebre'l les autoritats, per aquest ordre: el sagristà, els escolans, els preveres i el prelat de màxima autoritat. El seguici entra a l'església mentre repiquen totes les campanes (toc d'arribada de les autoritats municipals) fins que el penó de la ciutat és dipositat a l'altar major. Els membres de la corporació municipal se situen als bancs respectant l'ordre de prioritat establert en el seguici.
L'ofici religiós és solemne i consisteix en una missa polifònica cantada, que inclou els goigs als tres sants patrons.
En acabar l'ofici, el prelat de màxima autoritat va a saludar l'alcalde mentre sona el toc final de missa amb totes les campanes.
Sortida d'ofici
Els actes que tenen lloc a la sortida de l'ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de la ciutat de Terrassa, esdevenen un element genuïnament terrassenc i cal considerar-los com un element clau del patrimoni etnogràfic i cultural de la ciutat.
Un dels actes més significatius a nivell ciutadà, el Ball de Plaça, es duia a terme antigament per la festa de la Candelera, el mes de febrer, però ja en època moderna es va recuperar per a la Festa Major. La seva funció ritual consisteix en el fet que les autoritats municipals, que l'obren, conviden la població a prendre part en el ball, en la festa.
Abans d'acabar l'ofici, els grups i els entremesos participants en els actes se situen al centre de la plaça Vella, formant un cercle prou gran per dur-hi a terme els balls posteriorment.
En acabar l'ofici religiós, el seguici d'autoritats, en l'ordre establert, surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d'ofici. Simultàniament, les colles castelleres fan sengles pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça.
S'interpreta la música del Ball de Plaça, que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l'esbart. Les autoritats es retiren, i els dansaires continuen fins a acabar el ball.Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans i, a continuació, el Ball de la Cercavila, conegut com el de la Tereseta, en el qual participen les autoritats.
Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina.
A continuació s'interpreta el Ball del Drac i el Ball dels quatre Gegants de Terrassa.
Acabat aquest, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre:
Drac, Gegants, formació de música tradicional, bastoners, esbart, Nans, seguici d'autoritats, segons l'ordre abans esmentat, i les colles castelleres, segons ordre d'antiguitat.
En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb l'entrada de les colles castelleres a plaça, que fan el pilar de salutació.
Castells
Les exhibicions castelleres a càrrec de colles foranes havien estat presents, de forma esporàdica, en les festes majors del segle passat i del present. A finals de la dècada dels setanta, i amb la creació de les colles castelleres locals, aquest acte esdevé un element referencial de la festa.
L'acte té lloc al Raval de Montserrat, davant l'Ajuntament, el migdia de diumenge, i hi participen les colles castelleres de la ciutat.
S'inicia amb els pilars caminant que les colles fan un cop els grups i les autoritats del seguici deixen la plaça lliure. Entra en primer lloc a plaça la colla més antiga, que se situa a la dreta de l'Ajuntament (mirant des de la plaça), i a continuació l'altra colla, que se situa a l'esquerra. Els grallers, amb el Toc d'Entrada a Plaça, acompanyen els pilars.
El nucli de l'exhibició el formen les tres rondes alternatives tradicionals a totes les places castelleres.
L'exhibició es clou amb els pilars de comiat. Cada colla du un pilar al balcó de l'Ajuntament, i els altres es fan -si escau- al centre de la plaça.
Finalment, els grups de grallers fan la Marxa de Vermut.
Cloenda de la Festa Major: el castell de focs
La Festa Major de Terrassa acaba amb un castell de focs, que ha esdevingut i és un dels seus actes més tradicionals i populars.
Té lloc el dimecres a la nit, en un espai alhora cèntric i que permet una gran assistència de públic.
El Castell de Focs, que anuncia a la ciutat l'acabament de la Festa, s'inicia amb el llançament espaiat de tres trons d'avís, i a continuació es desenvolupa el castell de focs, de gran espectacularitat i lluïment pirotècnic. Tres trons consecutius avisen de la fi del castell.
Normatives dels protocols de Festa Major
Les normatives que a continuació es descriuen tenen per objectiu regular el bon funcionament de la Festa Major i alhora evitar arbitrarietats i conflictes d'interessos entre les institucions i els grups que hi participen.
Cada element del protocol té una norma que el regula i en la qual es descriu, de forma detallada, la seva seqüència cronològica, els grups que hi participen, els itineraris i llocs exactes, així com els horaris que, en el moment de redactar aquests Protocols, són en ús.
Baixada del Drac
Dia: divendres
Hora d'inici: a les sis de la tarda
Hora d'acabament: a les vuit del vespre
Itinerari: sortida de Matadepera, recorregut per la carretera de Matadepera, carrer Major de Sant Pere, plaça del Rector Homs, carrer de la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, placeta de Saragossa, carrer de Sant Pere i placeta de la Font Trobada, i arribada al Raval de Montserrat
Grups participants: Grup del Drac de Terrassa
Repic de campanes
Dia: divendres
Hora: a les vuit del vespre
Lloc: esglésies de la ciutat
Es venten les campanes de les 13 parròquies actualment existents a la ciutat, durant uns minuts.
Obertura de la Festa
Dia: divendres
Hora d'inici: a les vuit del vespre
Hora d'acabament: a les nou del vespre
Lloc: Raval de Montserrat
La seqüència cronològica és:
Grups participants: Drac de Terrassa, Gegants de Terrassa (amb els Gegants Nous i els Gegants Vells), Bastoners de Terrassa, Nans de Terrassa i un grup de música tradicional que acompanya els balls
Raval Infernal
Dia: divendres
Hora d'inici: a dos quarts d'onze de la nit
Hora d'acabament: a dos quarts de dotze de la nit
Lloc: Raval de Montserrat
Cercavila
Dia: dissabte
Hora d'inici: a les sis de la tarda
Hora d'acabament: a dos quarts de deu del vespre
Itinerari: sortida del Raval de Montserrat i recorregut per la plaça d'Enric Granados, rambla d'Ègara, plaça d'Anselm Clavé, portal de Sant Roc, carrer Major, plaça Vella, carrer dels Gavatxons, placeta de la Font Trobada i raval de Montserrat
Grups participants:
En arribar al Raval, cada grup fa un ball de lluïment.
Acabats els balls, les colles castelleres fan els castells de vigília.
Els grups participants han d'incorporar tots els elements que són característics -indumentària específica, estris corresponents, músics, tabalers...- i han de comptar amb el nombre d'integrants suficient per mantenir el nivell de qualitat exigible en la Cercavila.
Traca d'anunci de la revetlla
Dia: dissabte
Hora d'inici: a dos quarts d'onze de la nit
Lloc: l'espai utilitzat ha estat la rambla d'Ègara a l'altura del parc dels Catalans
La traca que s'ha tirat darrerament és de 200 m i consta d'efectes detonants i lluminosos. S'encén des de l'extrem més allunyat a l'escenari on actuen les orquestres i acaba a prop d'aquest, amb una apoteosi aèria de candeles romanes i morterets d'anunci final.
Seguici d'autoritats i Ofici Solemne
Dia: diumenge
Hora de sortida del seguici: a les deu del matí
Hora d'inici de l'Ofici: a dos quarts d'onze del matí
Hora d'acabament: a dos quarts de dotze del migdia
Itinerari: el seguici d'autoritats desfila des de l'Ajuntament fins a la basílica del Sant Esperit, passant pel raval de Montserrat, placeta de la Font Trobada, carrer dels Gavatxons i plaça Vella.
En arribar el seguici a la basílica surten a rebre'l les autoritats, per aquest ordre: el sagristà, els escolans, els preveres i el prelat de màxima autoritat. El seguici entra a l'església mentre repiquen totes les campanes (toc d'arribada de les autoritats municipals) fins que el penó de la ciutat és dipositat a l'altar major. Els membres de la corporació municipal se situen als bancs respectant l'ordre de prioritat establert en el seguici.
L'ofici religiós és solemne i consisteix en una missa polifònica cantada, que inclou els goigs als tres sants patrons.
En acabar l'ofici, el prelat de màxima autoritat va a saludar l'alcalde mentre sona el toc final de missa amb totes les campanes.
Grups participants: prenen part en el seguici els membres de la corporació municipal (que porten els tradicionals ventalls), la policia municipal i els representants de l'entitat encarregada de portar el penó de la ciutat, distribuïts segons aquest esquema:
Sortida d'ofici
Dia: diumenge
Hora d'inici: quan acaba l'Ofici, aproximadament a dos quarts de dotze del migdia
Hora d'acabament: a dos quarts d'una del migdia
Lloc: plaça Vella
Abans d'acabar l'ofici, els grups i els entremesos participants en els actes se situen al centre de la plaça Vella, formant un cercle prou gran per dur-hi a terme els balls posteriorment.
En acabar l'ofici religiós, el seguici d'autoritats, en l'ordre establert, surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d'ofici. Simultàniament, les colles castelleres fan sengles pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça.
S'interpreta la música del Ball de Plaça (ball recuperat per l'Esbart Egarenc), que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l'esbart. Les autoritats es retiren, i els dansaires continuen fins a acabar el ball.
Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans i, a continuació, el Ball de la Cercavila, conegut com el de la Tereseta, en el qual participen les autoritats.
Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina.
A continuació s'interpreta el Ball del Drac i el Ball dels quatre Gegants de Terrassa.
Acabat aquest, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre:
Drac, Gegants, formació de música tradicional, bastoners, esbart, Nans, seguici d'autoritats, segons l'ordre abans esmentat, i les colles castelleres, segons ordre d'antiguitat.
En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb l'entrada de les colles castelleres a plaça, fent el pilar de salutació.
Castells
Dia: diumenge
Hora d'inici: a dos quarts d'una del migdia
Hora d'acabament: a dos quarts de tres de la tarda
Lloc: raval de Montserrat
Grups participants: les colles castelleres de la ciutat
S'inicia amb els pilars caminant que les colles fan un cop els grups i les autoritats del seguici deixen la plaça lliure. Entra en primer lloc a plaça la colla més antiga, que se situa a la dreta de l'Ajuntament (mirant des de la plaça), i a continuació l'altra colla, que se situa a l'esquerra. Els grallers respectius acompanyen els pilars amb el Toc d'Entrada a Plaça.
El nucli de l'exhibició el formen les tres rondes alternatives tradicionals a totes les places castelleres.
L'exhibició es clou amb els pilars de comiat. Cada colla du un pilar al balcó de l'Ajuntament i els altres es fan -si escau- al centre de la plaça.
Finalment, els grups de grallers fan el Marxa de Vermut.
No hi participarà cap colla forana mentre qualsevol de les colles de la ciutat sigui capaç de fer una actuació completa de castells de vuit (quatre de vuit, tres de vuit i torre de set).
Cloenda de la festa Major: castells de focs
Dia: dimecres
Hora d'inici: a dos quarts d'onze de la nit
Hora d'acabament: a les dotze de la nit
Lloc: cruïlla de l'av. de l'Abat Marcet amb l'av. de Josep Tarradellas
S'inicia amb el llançament espaiat de tres trons d'avís, i a continuació es desenvolupa el castell de focs que, en els darrers anys, ha estat piromusical, on es sincronitzen pirotècnia i música. Tres trons consecutius anuncien la fi del castell
Cada element del protocol té una norma que el regula i en la qual es descriu, de forma detallada, la seva seqüència cronològica, els grups que hi participen, els itineraris i llocs exactes, així com els horaris que, en el moment de redactar aquests Protocols, són en ús.
Baixada del Drac
Dia: divendres
Hora d'inici: a les sis de la tarda
Hora d'acabament: a les vuit del vespre
Itinerari: sortida de Matadepera, recorregut per la carretera de Matadepera, carrer Major de Sant Pere, plaça del Rector Homs, carrer de la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, placeta de Saragossa, carrer de Sant Pere i placeta de la Font Trobada, i arribada al Raval de Montserrat
Grups participants: Grup del Drac de Terrassa
Repic de campanes
Dia: divendres
Hora: a les vuit del vespre
Lloc: esglésies de la ciutat
Es venten les campanes de les 13 parròquies actualment existents a la ciutat, durant uns minuts.
Obertura de la Festa
Dia: divendres
Hora d'inici: a les vuit del vespre
Hora d'acabament: a les nou del vespre
Lloc: Raval de Montserrat
La seqüència cronològica és:
- S'inicia amb l'entrada al Raval del Drac de Terrassa, amb lluïment, anunciant el començament de la Festa Major.
- El pregoner o la pregonera, des del balcó de l'Ajuntament, llegeix el pregó.
- L'alcalde fa l'obertura oficial de la Festa.
- Ball dels Gegants Vells
- Els Bastoners interpreten els balls d' El Patufet, les Anelles i les Dues Sotes
- Ball dels Gegants Nous
- Els Capgrossos de l'any de les anteriors edicions de la Festa Major entren al Raval, seguits per la Guapa i el Capgròs de l'any en curs, que va tapat perquè no es pugui reconèixer i que se situa al centre del Raval. Els altres Capgrossos ballen el Ball de Bateig, en el transcurs del qual la Guapa descobreix el Capgròs de l'any, i el ball continua amb la participació d'aquest Capgròs i del personatge real al qual representa. Posteriorment, s'hi afegeixen els altres Capgrossos i el públic assistent.
- L'alcalde rep el Capgròs de l'any i el personatge real al qual representa. Des del balcó de l'Ajuntament, saluden el públic i es fa la glossa del personatge representat.
- Els Capgrossos, amb la incorporació del Capgròs de l'any, fan dos balls de Nans.
- Ball dels Gegants Nous
- Ball de l'Estapera
- Ball dels Gegants Vells
- Ball de Sant Ferriol amb què finalitza l'actuació dels Bastoners de Terrassa.
- Ball de l'Estapera amb la participació del públic assistent, amb el qual finalitza l'acte.
Grups participants: Drac de Terrassa, Gegants de Terrassa (amb els Gegants Nous i els Gegants Vells), Bastoners de Terrassa, Nans de Terrassa i un grup de música tradicional que acompanya els balls
Raval Infernal
Dia: divendres
Hora d'inici: a dos quarts d'onze de la nit
Hora d'acabament: a dos quarts de dotze de la nit
Lloc: Raval de Montserrat
- Mentre el públic assistent comença a concentrar-se al Raval, hi ha una ambientació de l'espai (disminució de la intensitat de l'enllumenat públic i altres elements) que crea un clima d'expectació prèvia a l'inici de la festa de foc.
- Els grups de foc participants, prèviament concentrats en un espai proper, s'adrecen al Raval de Montserrat encapçalats pels tabalers, que van tocant el Toc del Raval.
- En arribar al Raval, els tabals deixen de sonar i els grups es dirigeixen cap al carrer de la Vila Nova, situant-se per ordre de sortida, sempre amb els tabalers al capdavant.
- Comença l'acte central en el moment en què s'apaga totalment l'enllumenat del Raval de Montserrat i tornen a tocar els tabals.
- Els tabalers, en formació i sense deixar de tocar el Toc del Raval, fan un semicercle al mig del Raval i es col·loquen arran la façana de l'Ajuntament, on deixen de tocar, de manera que la plaça queda fosca i en silenci.
- Un avís acústic marca la sortida del primer grup i comença a sonar el Toc del Raval, que els tabalers no pararan de tocar fins al moment que s'encén el flipot.
- Cada grup fa una actuació de lluïment al centre del Raval, alternant-se les colles de diables i de bèsties de foc, i un cop acabada se situen al lloc prèviament assignat.
- Comencen les rondes de les voltes del Raval, en les quals prenen part simultàniament un màxim de tres grups, que evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge en l'espai central del Raval, davant l'Ajuntament.
- Un altre avís acústic assenyala el canvi de les rondes, que en conjunt tenen una durada aproximada de quaranta minuts. Les rondes d'actuació se succeeixen sense pauses ni interrupcions, i augmenten progressivament la intensitat del foc en la part final.
- Un cop acabades les rondes, els tabalers se situen al centre del Raval formant una rotllana que desplaça el públic cap a l'exterior i deixant lloc al mig per poder encendre el tro final (anomenat flipot), al mateix temps que toquen un redoblament.
- Esclata el flipot, que assenyala l'acabament de l'acte.
Cercavila
Dia: dissabte
Hora d'inici: a les sis de la tarda
Hora d'acabament: a dos quarts de deu del vespre
Itinerari: sortida del Raval de Montserrat i recorregut per la plaça d'Enric Granados, rambla d'Ègara, plaça d'Anselm Clavé, portal de Sant Roc, carrer Major, plaça Vella, carrer dels Gavatxons, placeta de la Font Trobada i raval de Montserrat
Grups participants:
- Imatgeria (Gegants, Nans...)
- Balls populars (Bastoners, Esbarts dansaires, ...)
- Colles castelleres
- Grups de foc (colles de diables i de bèsties de foc)
- Drac de Terrassa
- Gegants de Terrassa
- Nans de Terrassa
- Bastoners de Terrassa
- Esbart Egarenc
- Esbart Terrassa
- Agrupació Folklòrica Amunt i Crits
- ASERT
- Castellers de Terrassa
- Minyons de Terrassa
- La Pàjara de Terrassa
- Bitxo del Torrent Mitger
- Diables de Sant Llorenç
- Balrogs
- Drac i Diables de Ca n'Aurell
- Diables de Terrassa
En arribar al Raval, cada grup fa un ball de lluïment.
Acabats els balls, les colles castelleres fan els castells de vigília.
Els grups participants han d'incorporar tots els elements que són característics -indumentària específica, estris corresponents, músics, tabalers...- i han de comptar amb el nombre d'integrants suficient per mantenir el nivell de qualitat exigible en la Cercavila.
Traca d'anunci de la revetlla
Dia: dissabte
Hora d'inici: a dos quarts d'onze de la nit
Lloc: l'espai utilitzat ha estat la rambla d'Ègara a l'altura del parc dels Catalans
La traca que s'ha tirat darrerament és de 200 m i consta d'efectes detonants i lluminosos. S'encén des de l'extrem més allunyat a l'escenari on actuen les orquestres i acaba a prop d'aquest, amb una apoteosi aèria de candeles romanes i morterets d'anunci final.
Seguici d'autoritats i Ofici Solemne
Dia: diumenge
Hora de sortida del seguici: a les deu del matí
Hora d'inici de l'Ofici: a dos quarts d'onze del matí
Hora d'acabament: a dos quarts de dotze del migdia
Itinerari: el seguici d'autoritats desfila des de l'Ajuntament fins a la basílica del Sant Esperit, passant pel raval de Montserrat, placeta de la Font Trobada, carrer dels Gavatxons i plaça Vella.
En arribar el seguici a la basílica surten a rebre'l les autoritats, per aquest ordre: el sagristà, els escolans, els preveres i el prelat de màxima autoritat. El seguici entra a l'església mentre repiquen totes les campanes (toc d'arribada de les autoritats municipals) fins que el penó de la ciutat és dipositat a l'altar major. Els membres de la corporació municipal se situen als bancs respectant l'ordre de prioritat establert en el seguici.
L'ofici religiós és solemne i consisteix en una missa polifònica cantada, que inclou els goigs als tres sants patrons.
En acabar l'ofici, el prelat de màxima autoritat va a saludar l'alcalde mentre sona el toc final de missa amb totes les campanes.
Grups participants: prenen part en el seguici els membres de la corporació municipal (que porten els tradicionals ventalls), la policia municipal i els representants de l'entitat encarregada de portar el penó de la ciutat, distribuïts segons aquest esquema:
- dos macers
- dos guàrdies municipals amb vestuari de gala
- el penó de la ciutat, portat pel representant de l'entitat que ha rebut l'encàrrec de dur-lo
- dos auxiliars del portador del penó
- dos agutzils
- l'alcalde, amb la vara i la medalla, símbols del poder municipal
- la resta de la corporació, portant els tradicionals ventalls, en filera de dues persones, i mantenint aquest ordre: tinents d'alcalde (pel seu ordre), portaveus municipals i resta de regidors agrupats segons la seva representativitat
Sortida d'ofici
Dia: diumenge
Hora d'inici: quan acaba l'Ofici, aproximadament a dos quarts de dotze del migdia
Hora d'acabament: a dos quarts d'una del migdia
Lloc: plaça Vella
Abans d'acabar l'ofici, els grups i els entremesos participants en els actes se situen al centre de la plaça Vella, formant un cercle prou gran per dur-hi a terme els balls posteriorment.
En acabar l'ofici religiós, el seguici d'autoritats, en l'ordre establert, surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d'ofici. Simultàniament, les colles castelleres fan sengles pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça.
S'interpreta la música del Ball de Plaça (ball recuperat per l'Esbart Egarenc), que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l'esbart. Les autoritats es retiren, i els dansaires continuen fins a acabar el ball.
Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans i, a continuació, el Ball de la Cercavila, conegut com el de la Tereseta, en el qual participen les autoritats.
Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina.
A continuació s'interpreta el Ball del Drac i el Ball dels quatre Gegants de Terrassa.
Acabat aquest, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre:
Drac, Gegants, formació de música tradicional, bastoners, esbart, Nans, seguici d'autoritats, segons l'ordre abans esmentat, i les colles castelleres, segons ordre d'antiguitat.
En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb l'entrada de les colles castelleres a plaça, fent el pilar de salutació.
Castells
Dia: diumenge
Hora d'inici: a dos quarts d'una del migdia
Hora d'acabament: a dos quarts de tres de la tarda
Lloc: raval de Montserrat
Grups participants: les colles castelleres de la ciutat
S'inicia amb els pilars caminant que les colles fan un cop els grups i les autoritats del seguici deixen la plaça lliure. Entra en primer lloc a plaça la colla més antiga, que se situa a la dreta de l'Ajuntament (mirant des de la plaça), i a continuació l'altra colla, que se situa a l'esquerra. Els grallers respectius acompanyen els pilars amb el Toc d'Entrada a Plaça.
El nucli de l'exhibició el formen les tres rondes alternatives tradicionals a totes les places castelleres.
L'exhibició es clou amb els pilars de comiat. Cada colla du un pilar al balcó de l'Ajuntament i els altres es fan -si escau- al centre de la plaça.
Finalment, els grups de grallers fan el Marxa de Vermut.
No hi participarà cap colla forana mentre qualsevol de les colles de la ciutat sigui capaç de fer una actuació completa de castells de vuit (quatre de vuit, tres de vuit i torre de set).
Cloenda de la festa Major: castells de focs
Dia: dimecres
Hora d'inici: a dos quarts d'onze de la nit
Hora d'acabament: a les dotze de la nit
Lloc: cruïlla de l'av. de l'Abat Marcet amb l'av. de Josep Tarradellas
S'inicia amb el llançament espaiat de tres trons d'avís, i a continuació es desenvolupa el castell de focs que, en els darrers anys, ha estat piromusical, on es sincronitzen pirotècnia i música. Tres trons consecutius anuncien la fi del castell
Annexos dels protocols de Festa Major
Ball de les Anelles (ball de bastons) 17
Les dues Sotes (ball de bastons) 18
Ball de l'Estapera 19
Ball de Sant Ferriol (ball de bastons) 20
Toc del Raval Infernal 21
Ball de Plaça de Terrassa 22
Ball de Nans 24
Ball de la Tereseta (ball de nans) 25
Ball de les Corrandes (ball de bastons) 26
Ball de la Manflina (ball de bastons) 27
Ball del Drac 28
Ball de Gegants de Terrassa 30
Toc d'Entrada a Plaça 31
Toc de Castells 32
Marxa del Vermut 34
La Malamanya (ball de nans) 35
La desgràcia d'un pobre home (ball de gegants) 36
Vals Jota (ball de gegants) 37
Goigs als benaventurats màrtirs sant Pere, sant Cristòfor
i sant Valentí 38
Capgròs Dimoni 1 40
Capgròs Dimoni 2 40
Capgròs La guapa 40
Capgròs L'avi o El vell 41
Capgròs El moro negre 41
Capgròs L'anglès 41
Capgròs Patufet 41
Nan La Vella Lila 42
Nan La Vella groga amb topos 42
Nan El Soldat 42
Nan El moro 42
Capgròs de l'Any 43
Capgròs Jordi Labòria o Giorgio Laboria 43
Capgròs La Lourdes dels Amics 43
Capgròs Joan Grau 44
Capgròs Clikstóbal Castro 44
Capgròs Kim Pal 44
Capgròs Antoni Verdaguer o El cineasta escotat 44
Capgròs El Farrés o El Cèsar del Vallès 45
Capgròs Miquel Pujadó 45
Capgròs Cantinflas 45
Capgròs Rosa Mora 45
Capgròs El Suri 46
Capgròs Mossèn Bonet 46
Capgròs Andreu Fresnadillo 46
Capgròs Marc Galí 46
Capgròs Mercè Corbera 47
Capgròs Miqui Giménez 47
Penó de la ciutat 47
Ventalls 47
Drac de Terrassa 48
Rèplica del Drac de Terrassa 49
Gegant vell Robesa 49
Geganta vella Pepona 49
Gegant nou Ramonet 49
Geganta nova Estefania 50
Rèplica gegant nou Ramonet 50
Rèplica geganta nova Estefania 50
Bibliografia 51
Protocols de la Festa Major de Terrassa
Les persones que han redactat aquests Protocols, per encàrrec de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, segons Resolució de data 11 de desembre de 1995, són:
- Partitures de balls i tocs
Ball de les Anelles (ball de bastons) 17
Les dues Sotes (ball de bastons) 18
Ball de l'Estapera 19
Ball de Sant Ferriol (ball de bastons) 20
Toc del Raval Infernal 21
Ball de Plaça de Terrassa 22
Ball de Nans 24
Ball de la Tereseta (ball de nans) 25
Ball de les Corrandes (ball de bastons) 26
Ball de la Manflina (ball de bastons) 27
Ball del Drac 28
Ball de Gegants de Terrassa 30
Toc d'Entrada a Plaça 31
Toc de Castells 32
Marxa del Vermut 34
La Malamanya (ball de nans) 35
La desgràcia d'un pobre home (ball de gegants) 36
Vals Jota (ball de gegants) 37
Goigs als benaventurats màrtirs sant Pere, sant Cristòfor
i sant Valentí 38
- Fitxes d'entremesos (elements de patrimoni moble)
Capgròs Dimoni 1 40
Capgròs Dimoni 2 40
Capgròs La guapa 40
Capgròs L'avi o El vell 41
Capgròs El moro negre 41
Capgròs L'anglès 41
Capgròs Patufet 41
Nan La Vella Lila 42
Nan La Vella groga amb topos 42
Nan El Soldat 42
Nan El moro 42
Capgròs de l'Any 43
Capgròs Jordi Labòria o Giorgio Laboria 43
Capgròs La Lourdes dels Amics 43
Capgròs Joan Grau 44
Capgròs Clikstóbal Castro 44
Capgròs Kim Pal 44
Capgròs Antoni Verdaguer o El cineasta escotat 44
Capgròs El Farrés o El Cèsar del Vallès 45
Capgròs Miquel Pujadó 45
Capgròs Cantinflas 45
Capgròs Rosa Mora 45
Capgròs El Suri 46
Capgròs Mossèn Bonet 46
Capgròs Andreu Fresnadillo 46
Capgròs Marc Galí 46
Capgròs Mercè Corbera 47
Capgròs Miqui Giménez 47
Penó de la ciutat 47
Ventalls 47
Drac de Terrassa 48
Rèplica del Drac de Terrassa 49
Gegant vell Robesa 49
Geganta vella Pepona 49
Gegant nou Ramonet 49
Geganta nova Estefania 50
Rèplica gegant nou Ramonet 50
Rèplica geganta nova Estefania 50
Bibliografia 51
Protocols de la Festa Major de Terrassa
- Els Protocols de la Festa Major de Terrassa s'estructuren en quatre documents, més un d'annexos.
- El primer document fa una breu introducció històrica.
- El segon explica què són uns protocols i la seva necessitat.
- El tercer document són els Protocols pròpiament dits.
- El quart consisteix en les normatives que regulen el funcionament actual dels Protocols.
- Els annexos són documentació relativa als Protocols (partitures, fitxes d'entremesos...).
Les persones que han redactat aquests Protocols, per encàrrec de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, segons Resolució de data 11 de desembre de 1995, són:
- Sr. Carles Feiner i Alonso, del Grup d'Estudis sobre la Festa Major
- Sr. Domènec Ferran i Gómez, director del Museu de Terrassa
- Sr. Jaume Flotats, dels Diables de Terrassa. Posteriorment va ser substituït per Antoni Puntí
- Sr. Josep Forn i Cadafalch, dels Minyons de Terrassa
- Sr. Marc Galí i Segués, del Grup d'Estudis sobre la Festa Major
- Sr. Jordi Garreta i Clusella, de l'IMCET de l'Ajuntament de Terrassa
- Sra. Rosa Grau i Santamaria, dels Nans de Terrassa. Posteriorment va ser substituïda pels Srs. David Gil i Mortés i Martí Roca i Clusellas
- Sr. Lluís Puig i Gordi, del Grup d'Estudis sobre la Festa Major
- Sr. Jaume Sabaté i Ferrer, dels Castellers de Terrassa
- Sr. Francisco Salazar i López, del Grup del Drac de Terrassa
- Sr. Miquel Santamaria i Puigbó, de l'Esbart Egarenc del Centre Social Catòlic. Posteriorment va ser substituït per Joan Boada i Benavent
- Sr. Lluís Uroz i Martínez, dels Geganters de Terrassa. Posteriorment va ser substituït per Antoni Massagué
- Sr. Jaume Valls i Vila de l'Ajuntament de Terrassa
Peu de pàgina i nota legal
Ajuntament de TerrassaRaval de Montserrat 14, 08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 93 739 70 60