Menú de navegació
- Inici
-
Viure la ciutat
-
Cultura
-
Biblioteques públiques
-
Activitats
-
Verspoesia 2008
- Les poesies que ens heu enviat
-
Verspoesia 2008
-
Activitats
-
Biblioteques públiques
-
Cultura
-
Viure la ciutat
Les poesies que ens heu enviat
- Luís. Sento un “beat” al cor…
- Mariterràni. En blanc
- Merche Fernández. Nit d’estiu…
- Rosa d'abril. Al Parc de Vallparadís, als terrassencs!
- Rosa d'abril. A Terrassa, al Parc de Vallparadís, als terrassencs!
- Etienne. La fada s’estira els cabells…
- Etienne. Quan la poesia…
- Etienne. No tinguis por...
- Ruben Romero Rodriguez. El tiempo
- Yuri. La televisió
- Alba. Bona nit
- Samia. Jo dic
- Clara i Pau. El ratolí Martí i l’eriçó conductor
- Soukaina. Sóc una nena morena
- Alumnes del CEIP Marià Galí (4t A). Neu
- Alumnes del CEIP Marià Galí (4t A). Calamarsa
- Alumnes del CEIP Marià Galí (4t A). Aigua
- Jordi Rosello. Tenim principis...
- D.Gómez. L’amistat
- Judit. Àdhuc en la victòria
- Turce Santiguí. Surt poesia!...
- Clara. Ridvan
- Oric. A mio padre
- Antoni Vilageliu. Inacabat
- Maria B. Sequera
- Poetapacionado. Por la tarde
- Luis A. Es verdad
- Luis A. Este será el final,o tal véz…
- Luis Alberto Zapata Peña. Nunca pense, encontrar…
- Camelia. Barro y polvo
- Pato. Que me faltes ahora...
- Marc. Tarda grisa de vent glaçat...
- Inma. Xavier
- Carme. Encara que semblem delinqüents...
- Maria Bolivar Garcia. Si a la platja vols anar...
- Alumnes del CEIP Marià Galí. (4t B). La pau
- Alumnes del CEIP Marià Galí. (4t B). Dia de La Pau i la NO violència
- Alumnes del CEIP Marià Galí. (4t B). Pau
- Shiva. Cossos cremats...
- Maria. Els records que en joventut cultivo…
- Rosa. Jeus i il.lumines l’habitació, la casa, el barri...
- Agnès. Estimadíssim xiprer...
Luís. Sento un “beat” al cor…
Sento un “beat” al cor,
camino per vies mortes
seguint la posta de Sol
lluny de les grisses obres.
Busco una imatge de llibertat
una BSO per les grans fites
un Deu no assassinat
un amor sense espines.
I cada pedra una caiguda
i en un got algo s´oblida
cap vers no perdura
y el yo suspira…vida.
Autor: Lluís
16-04-2008 a les 15:52
Mariterràni. En blanc
En blanc,
Escriu la meva ploma,
Invisible i silenciosa
llisca sobre el full,
I tantes paraules no-diu
Que omple l ´espai buit
sense cap coma.
Com una fulla esmolada
Va retallant el silenci, un a un,
deixant enrere les paraules
avançant sempre de punt a punt.
Lleugera enfila cada ratlla
Saltant avall de full en full,
Guaita amb vertigen el que manca
mirant enrere de reüll.
Deixa que jugui en solitari
Ni el vent pot moure tant ferm puny,
Escriu i escriu el plor i la joia
La emoció i el crit,
Del seu obscur.
Durant la nits que es troba a cegues
En la foscor veu una llum
Que la il.lumina en la drecera
Plasmant les lletres dins del fum.
En els revolts ruixa de tinta
Es la emoció que empeny els dits
Accelerats per bategades
i relentint tots els sentits.
Autor: MARITERRÀNI
15-04-2008 a les 23:34
Merche Fernández. Nit d’estiu…
Nit d’estiu,
cors que bateguen separats.
Innocència perduda,
ara que la teva ànima
m’ha abandonat.
Infortunat destí,
que fa trontollar les nostres vides
i ens barra el camí.
LLàgrimes de cristall,
pètals de roses vermelles
que fan brollar la sang.
Autor: Merche Fernández
14-04-2008 a les 17:12
Rosa d'abril. Al Parc de Vallparadís, als terrassencs!
Un passeig de primavera, envoltats en la frescor,
una mà suau per prèmer, potser sí que hi ha amor.
Flocs de llum que tintinenjen, cada fulla és un nom,
raigs de sol a cada branca, baixen, floten, no estic sol.
I si és cert que aquí s’hi troba, paradís en eixa vall,
no és en l’herba ni en la sorra, ni tansols en el gran llac,
és en cada riallada, un somriure d’un extrany,
és en aquells qui passegen, en aquest bocí de cel.
on la brisa suau i fresca t’embolcalla com un vel.
I el record de llunyania porta els ulls dels estels,
guspirejen sobre l’aigua i cauen sobre els trenets.
Sons de nit, una mirada, potser hi he vist una fada!,
una tendresa tan blanca…
per cada espurna i cada tanca, torna les ánimes mel.
Autor: Rosa D'Abril. Al Parc de Vallparadís, als terrassencs!
13-04-2008 a les 20:28
Rosa d'abril. A Terrassa, al Parc de Vallparadís, als terrassencs!
Els ulls de l’alba,
colors irisats fonen el meu cor amb el cel.
I cada segon es para i torna en el record.
Un passeig de primavera, envoltats en la frescor,
una mà suau per prèmer, potser sí que hi ha amor.
Flocs de llum que tintinenjen, cada fulla és un nom,
raigs de sol a cada branca, baixen, floten, no estic sol.
I si és cert que aquí s’hi troba, paradís en eixa vall,
no és en l’herba ni en la sorra, ni tansols en el gran llac,
és en cada riallada, un somriure d’un extrany,
és en aquells qui passegen, en aquest bocí de cel.
on la brisa suau i fresca t’embolcalla com un vel.
I el record de llunyania porta els ulls dels estels,
guspirejen sobre l’aigua i cauen sobre els trenets.
Sons de nit, una mirada, potser hi he vist una fada!,
una tendresa tan blanca…
per cada espurna i cada tanca, torna les ánimes mel.
I de fons hi tens la mola, vigilant com un guardià,
un raconet d’alegria, és la pàtria que voldria
guardar al cor i conservar.
Autor: Rosa d'Abril
13-04-2008 a les 20:09
Etienne. La fada s’estira els cabells…
La fada s’estira els cabells
esperant al camí,
esperant que tornis
Al vell Roure li ha dit
que tornaràs aviat
però avui no vindràs
i ara comença a ploure.
Tú saps que no vindrà,
el savi roure li va dir,
i la fada contestà:
Mai va marchar.
Autor: Etienne
12-04-2008 a les 17:25
Etienne. Quan la poesia…
Quan la poesia
Es mirar-te als ulls
M’enamora i em perdo
Així que si em perdo
ja saps on trobar-me:
A la plenitud de l’oceà
Asseguda a la platja
mirant el que tu veus
esperant que el sol es pongui
vigilant no ploris.
Autor: Etienne
12-04-2008 a les 17:24
Etienne. No tinguis por...
No tinguis por
no te n’adones?
Quan tanquis els ulls
jo hi seré aquí
esperant que els obris.
Esperant per dir-te
que ahir somiaves
i que avui t’espera viure
Com mai has viscut.
Autor: Etienne
12-04-2008 a les 17:23
no te n’adones?
Quan tanquis els ulls
jo hi seré aquí
esperant que els obris.
Esperant per dir-te
que ahir somiaves
i que avui t’espera viure
Com mai has viscut.
Autor: Etienne
12-04-2008 a les 17:23
Ruben Romero Rodriguez. El tiempo
El tiempo.
El tiempo que no pude pasar contigo,
momentos vividos y casi olvidados,
son apenas un suspiro
son cadenas de mi castigo.
El tiempo.
El tiempo se me escapó del nido
se marchitó con el viento de entonces
y mis ojos, mis ojos llenos de ayer
se volvieron gotas de rocio.
El tiempo.
El tiempo supo llevarte al enemigo
errante fuiste,errante eres
fue el castigo de lo divino
pues el alma entregaste en el camino
En fin.
El tiempo, el tiempo eterno
del que ya disfrutan los muertos.
Autor: Ruben Romero Rodriguez
11-04-2008 a les 22:38
El tiempo que no pude pasar contigo,
momentos vividos y casi olvidados,
son apenas un suspiro
son cadenas de mi castigo.
El tiempo.
El tiempo se me escapó del nido
se marchitó con el viento de entonces
y mis ojos, mis ojos llenos de ayer
se volvieron gotas de rocio.
El tiempo.
El tiempo supo llevarte al enemigo
errante fuiste,errante eres
fue el castigo de lo divino
pues el alma entregaste en el camino
En fin.
El tiempo, el tiempo eterno
del que ya disfrutan los muertos.
Autor: Ruben Romero Rodriguez
11-04-2008 a les 22:38
Yuri. La televisió
Té estones divertides.
Té estones avorrides.
Amb ella riuràs.
Amb ella ploraràs.
Però tot el que dóna
no és cosa bona…
així que vigileu
i no abuseu.
I jo us diria
que llegiu
una estona
cada dia.
Autor: Taller de poesia a la bd2. Yuri 11 anys
11-04-2008 a les 18:37
Té estones avorrides.
Amb ella riuràs.
Amb ella ploraràs.
Però tot el que dóna
no és cosa bona…
així que vigileu
i no abuseu.
I jo us diria
que llegiu
una estona
cada dia.
Autor: Taller de poesia a la bd2. Yuri 11 anys
11-04-2008 a les 18:37
Alba. Bona nit
Vola tranquil
vola suau
vola com la brisa de Sant Nicolau.
Vola despert
vola adormit
però dorm amb un bon esperit!
tancant els ulls i dient:
Bona nit…
Autor: Taller de poesia a la bd2. Alba 11 anys
11-04-2008 a les 18:35
vola suau
vola com la brisa de Sant Nicolau.
Vola despert
vola adormit
però dorm amb un bon esperit!
tancant els ulls i dient:
Bona nit…
Autor: Taller de poesia a la bd2. Alba 11 anys
11-04-2008 a les 18:35
Samia. Jo dic
Jo dic pluja
i a l’instant els vidres de la finestra comencen a plorar
Jo dic amor
i a l’instant el meu cor s’encongeix
Jo dic música
i a l’instant el meu entron s’omple de notes
Autor: Taller de poesia a la bd2. Samia 12 anys
11-04-2008 a les 18:34
i a l’instant els vidres de la finestra comencen a plorar
Jo dic amor
i a l’instant el meu cor s’encongeix
Jo dic música
i a l’instant el meu entron s’omple de notes
Autor: Taller de poesia a la bd2. Samia 12 anys
11-04-2008 a les 18:34
Clara i Pau. El ratolí Martí i l’eriçó conductor
Un ratolí que es deia Martí
es va llevar un bon matí
per anar al fons marí
on va trobar un eriçó
que era conductor
d’un gran camió.
Autor: Taller de poesia a la bd2. Clara 7 anys i Pau 8 anys
11-04-2008 a les 18:32
es va llevar un bon matí
per anar al fons marí
on va trobar un eriçó
que era conductor
d’un gran camió.
Autor: Taller de poesia a la bd2. Clara 7 anys i Pau 8 anys
11-04-2008 a les 18:32
Soukaina. Sóc una nena morena
Sóc una nena morena
com una magdalena
tinc els ulls marrons
com dos cigrons
M’agrada cantar, somiar i ballar
i passar-m’ho fenomenal.
Autor: Taller de poesia a la bd2. Soukaina 12 anys
11-04-2008 a les 18:31
com una magdalena
tinc els ulls marrons
com dos cigrons
M’agrada cantar, somiar i ballar
i passar-m’ho fenomenal.
Autor: Taller de poesia a la bd2. Soukaina 12 anys
11-04-2008 a les 18:31
Alumnes del CEIP Marià Galí (4t A). Neu
Neu és la paraula més freda
que surt dels meus llavis tremolosos.
És un ocell de cotó
que vola a l’ hivern.
És un ocell bonic
que pinta de blanc les nostres cases,
i deixa viure els ninots de neu.
La neu es l’ocell més guai pels nens
que tenyeix de blanc els carrers
i converteix el món en un paradís blanc.
Autor: Alumnes de 4t A del CEIP Marià Galí de Terrassa
10-04-2008 a les 12:57
que surt dels meus llavis tremolosos.
És un ocell de cotó
que vola a l’ hivern.
És un ocell bonic
que pinta de blanc les nostres cases,
i deixa viure els ninots de neu.
La neu es l’ocell més guai pels nens
que tenyeix de blanc els carrers
i converteix el món en un paradís blanc.
Autor: Alumnes de 4t A del CEIP Marià Galí de Terrassa
10-04-2008 a les 12:57
Alumnes del CEIP Marià Galí (4t A). Calamarsa
Calamarsa és la paraula mes gèlida
que surt dels meus llavis congelats.
És una llentia de gel
que de vegades cau del cel.
És un ocell dolent
que destrueix part de les nostres cases
i fa que no puguem sortir al carrer.
La calamarsa és l’ocell més fred
que tenyeix de gel els carrers,
i converteix els camps en paisatges pelats.
Autor: Alumnes de 4t A del CEIP Marià Galí de Terrassa
10-04-2008 a les 12:56
que surt dels meus llavis congelats.
És una llentia de gel
que de vegades cau del cel.
És un ocell dolent
que destrueix part de les nostres cases
i fa que no puguem sortir al carrer.
La calamarsa és l’ocell més fred
que tenyeix de gel els carrers,
i converteix els camps en paisatges pelats.
Autor: Alumnes de 4t A del CEIP Marià Galí de Terrassa
10-04-2008 a les 12:56
Alumnes del CEIP Marià Galí (4t A). Aigua
Aigua és la paraula més fresca
que surt dels meus llavis secs.
És un ocell saludable
que, de vegades, s’atura.
És un ocell immortal
que fa el miracle de donar vida.
L’aigua és l’ocell més refrescant,
que tenyeix de flors els paisatges
i converteix la Terra en un planeta ple de vida.
Autor: Alumnes de 4t A del CEIP Marià Galí de Terrassa
10-04-2008 a les 12:55
que surt dels meus llavis secs.
És un ocell saludable
que, de vegades, s’atura.
És un ocell immortal
que fa el miracle de donar vida.
L’aigua és l’ocell més refrescant,
que tenyeix de flors els paisatges
i converteix la Terra en un planeta ple de vida.
Autor: Alumnes de 4t A del CEIP Marià Galí de Terrassa
10-04-2008 a les 12:55
Jordi Rosello. Tenim principis...
Tenim principis.
No donem
gat per llebre.
Defequem amb
el cervell,
si pensem
amb el cul.
Regla de tres.
No tenim final.
Autor: Jordi Rosello
10-04-2008 a les 11:55
No donem
gat per llebre.
Defequem amb
el cervell,
si pensem
amb el cul.
Regla de tres.
No tenim final.
Autor: Jordi Rosello
10-04-2008 a les 11:55
D.Gómez. L’amistat
Les llagrimes que flueixen dels meus ulls
no son llagrimes de dolor ni de pena,
es l’expressió externa del meu cor
dolgut per tanta tendressa.
Es tant fort i profund aquest sentiment
que tinc por de les consecuències.
No vull estimarte tant,
no vull patir d’aquesta manera.
Vull que el fil de la nostra amistat
sigui tant flexible i resistent
que encara que estirem d’extrems diferents
no es pugui trencar mai.
Vull que siguis feliç a la teva manera
jo també ho seré a la meva.
Sempre en tindrás al teu costat
com una germana gran.
Autor: D.Gómez
5-04-2008 a les 20:38
L’amistat
no son llagrimes de dolor ni de pena,
es l’expressió externa del meu cor
dolgut per tanta tendressa.
Es tant fort i profund aquest sentiment
que tinc por de les consecuències.
No vull estimarte tant,
no vull patir d’aquesta manera.
Vull que el fil de la nostra amistat
sigui tant flexible i resistent
que encara que estirem d’extrems diferents
no es pugui trencar mai.
Vull que siguis feliç a la teva manera
jo també ho seré a la meva.
Sempre en tindrás al teu costat
com una germana gran.
Autor: D.Gómez
5-04-2008 a les 20:38
L’amistat
Judit. Àdhuc en la victòria
Com tremola l’aigua que rep
nova companya.
Com badalla el núvol que empeny
un fort vent.
Com s’ajeu la branca que es vincla
amb son fruit.
Plora el soldat en l’amarga companyia
d’un fusell. Sol, brut, ferit, cansat
i, sempre, en tothora, vençut.
Autor: Judit
4-04-2008 a les 20:50
nova companya.
Com badalla el núvol que empeny
un fort vent.
Com s’ajeu la branca que es vincla
amb son fruit.
Plora el soldat en l’amarga companyia
d’un fusell. Sol, brut, ferit, cansat
i, sempre, en tothora, vençut.
Autor: Judit
4-04-2008 a les 20:50
Turce Santiguí. Surt poesia!...
Surt poesia!
No vol sortir,
la molt dormilega
resta, jeu, dorm i somia
al fons del cervell.
Despertat!
Que és primavera!!
Inspiració,si us plau, ajuda’m…
…Flors i colors,
ocellets i papallones,
abelletes i crispetes
alegries i tristors…
Si tinc de tot!!
No surt!, em desespera!!
Em rendeixo;
Que dormis bé,
poesia punyetera…!
De moment et deixo
fins una altra primavera
amb més inspiració…,
Ostres no!! M’he equivocat,
no era això!El que calia
en realitat era
transpiració…
Autor: Turce Santiguí
4-04-2008 a les 14:24
No vol sortir,
la molt dormilega
resta, jeu, dorm i somia
al fons del cervell.
Despertat!
Que és primavera!!
Inspiració,si us plau, ajuda’m…
…Flors i colors,
ocellets i papallones,
abelletes i crispetes
alegries i tristors…
Si tinc de tot!!
No surt!, em desespera!!
Em rendeixo;
Que dormis bé,
poesia punyetera…!
De moment et deixo
fins una altra primavera
amb més inspiració…,
Ostres no!! M’he equivocat,
no era això!El que calia
en realitat era
transpiració…
Autor: Turce Santiguí
4-04-2008 a les 14:24
Clara. Ridvan
Para vaciar mi copa
para quemar mis velos
déjame ver Tu cara
déjame oír Tus versos
deja que al menos llegue
un paso cerca
del umbral de Tus misterios
para limpiar mi espejo
con la arena quemada
de mis pasos ardiendo.
Sueño con ver Tu rostro
sueño besar el suelo
que Tus pasos pisaron hace tiempo
cuando el cielo lució
dos destellos gemelos.
Floreció el Udumbara
se desveló el misterio
y el ladrón de la noche
arrebató el corazón
de los ojos despiertos.
Vivo para ese día
cuando mis pasos trémulos
se acerquen a la puerta
de Tu aposento.
Muero para ese día
vivo para ese encuentro.
Déjame no existir
más allá del jardín
de Tu recuerdo.
Autor: clara
3-04-2008 a les 13:57
para quemar mis velos
déjame ver Tu cara
déjame oír Tus versos
deja que al menos llegue
un paso cerca
del umbral de Tus misterios
para limpiar mi espejo
con la arena quemada
de mis pasos ardiendo.
Sueño con ver Tu rostro
sueño besar el suelo
que Tus pasos pisaron hace tiempo
cuando el cielo lució
dos destellos gemelos.
Floreció el Udumbara
se desveló el misterio
y el ladrón de la noche
arrebató el corazón
de los ojos despiertos.
Vivo para ese día
cuando mis pasos trémulos
se acerquen a la puerta
de Tu aposento.
Muero para ese día
vivo para ese encuentro.
Déjame no existir
más allá del jardín
de Tu recuerdo.
Autor: clara
3-04-2008 a les 13:57
Oric. A mio padre
A te che ogni giorno hai strappato la vita alla morte.
A te che hai saputo ridere anche quando tutto era perduto.
A te che non ti sei arreso a ció che era rimasto ma hai preteso ció che ancora non c’era.
A te che mi hai mostrato la strada che percorro quando era solo un sogno.
A te che nella calca delle battaglie sei rimasto sempre in piedi incurante delle ferite.
A te dedico il dolce tempore dei miei ricordi
i battiti arditi di questa penna
le note assolute di un giovane amore.
Autor: Oric
2-04-2008 a les 23:36
A te che hai saputo ridere anche quando tutto era perduto.
A te che non ti sei arreso a ció che era rimasto ma hai preteso ció che ancora non c’era.
A te che mi hai mostrato la strada che percorro quando era solo un sogno.
A te che nella calca delle battaglie sei rimasto sempre in piedi incurante delle ferite.
A te dedico il dolce tempore dei miei ricordi
i battiti arditi di questa penna
le note assolute di un giovane amore.
Autor: Oric
2-04-2008 a les 23:36
Antoni Vilageliu. Inacabat
Envoltat de paraules que ni tan sols escolto,
que em parlen d’històries que no vull sentir,
d’un passat que recordo en fotogrames borrosos,
de vivències que queden reposant en l’oblid.
Somrient a la cara de qui mes odio,
admirant a tothom que m’hagi fet mal,
dient-me que mai seré allò que somio,
que si tal que si qual, que si qual que si tal.
Obviant les idees de tothom qui m’envolta,
sobre allò en que creiem que pensem el mateix,
malgastant les paraules amb algú que no escolta
mentre un vell rellotge va deixant pas al temps.
Imaginant impossibles i fet quasi reals,
intentant fer memòria d’un moment feliç
esgotant les opcions de reviure un vell somni
admetin - per collons- que la vida es així.
Llegint sobre coses que no m’interessen
sobre allò que un bon dia un o altre va fer
apartant-me de llops amb pell de xai que es disfressen
de tot allò que no son i que mai podran ser.
Mirant mes lluny d’on els meus ulls arriben
per a veure el que hi ha darrere l’horitzó
Agafant tots aquells trens que mai més no passen
per baixar a la parada que em digui el meu cor.
Dormint al costat de ningú i de no res
abraçat a l’espai que queda entre el meus braços
intentant convertir estones en moments dolços
per a poder-ne tenir mes de dos i de tres.
Intentant fer memòria d’Allò que no recordo
sobre belles paraules que del cap m’han marxat
Pensant que no sé per que no li poso
punt i final a un poema inacabat.
Autor: Antoni Vilageliu
2-04-2008 a les 19:35
que em parlen d’històries que no vull sentir,
d’un passat que recordo en fotogrames borrosos,
de vivències que queden reposant en l’oblid.
Somrient a la cara de qui mes odio,
admirant a tothom que m’hagi fet mal,
dient-me que mai seré allò que somio,
que si tal que si qual, que si qual que si tal.
Obviant les idees de tothom qui m’envolta,
sobre allò en que creiem que pensem el mateix,
malgastant les paraules amb algú que no escolta
mentre un vell rellotge va deixant pas al temps.
Imaginant impossibles i fet quasi reals,
intentant fer memòria d’un moment feliç
esgotant les opcions de reviure un vell somni
admetin - per collons- que la vida es així.
Llegint sobre coses que no m’interessen
sobre allò que un bon dia un o altre va fer
apartant-me de llops amb pell de xai que es disfressen
de tot allò que no son i que mai podran ser.
Mirant mes lluny d’on els meus ulls arriben
per a veure el que hi ha darrere l’horitzó
Agafant tots aquells trens que mai més no passen
per baixar a la parada que em digui el meu cor.
Dormint al costat de ningú i de no res
abraçat a l’espai que queda entre el meus braços
intentant convertir estones en moments dolços
per a poder-ne tenir mes de dos i de tres.
Intentant fer memòria d’Allò que no recordo
sobre belles paraules que del cap m’han marxat
Pensant que no sé per que no li poso
punt i final a un poema inacabat.
Autor: Antoni Vilageliu
2-04-2008 a les 19:35
Maria B. Sequera
Sequera de paraules.
Mil pensaments
bloquejen la ment…
però les paraules reposen,
esperen pacients
el cop,
l’emoció,
el plor i la rialla
per brollar generoses
i lliscar pel paper.
Autor: Maria B.
1-04-2008 a les 16:20
Mil pensaments
bloquejen la ment…
però les paraules reposen,
esperen pacients
el cop,
l’emoció,
el plor i la rialla
per brollar generoses
i lliscar pel paper.
Autor: Maria B.
1-04-2008 a les 16:20
Poetapacionado. Por la tarde
A veces me imagino,
que el sol,
es una ventana
hacia un mundo
de lugares extraordinarios,
incapaces de imaginar;
sólo a veces mi mente
concibe pensamientos atrevidos
pero, quizás es un lugar
de los sueños,
donde todos los enamorados
se aman cuando están dormidos.
O tal vez es el lugar
donde esta la verdad,
o tal vez es el reino de la ilusión
sólo sé, que existe un mundo
que solo se puede ver,
a través de los ojos
de un poeta,o de un ido…
Autor: poetapacionado
1-04-2008 a les 11:59
que el sol,
es una ventana
hacia un mundo
de lugares extraordinarios,
incapaces de imaginar;
sólo a veces mi mente
concibe pensamientos atrevidos
pero, quizás es un lugar
de los sueños,
donde todos los enamorados
se aman cuando están dormidos.
O tal vez es el lugar
donde esta la verdad,
o tal vez es el reino de la ilusión
sólo sé, que existe un mundo
que solo se puede ver,
a través de los ojos
de un poeta,o de un ido…
Autor: poetapacionado
1-04-2008 a les 11:59
Luis A. Es verdad
Es verdad,que te amo tanto…
Es verdad, que sueño contigo…
Esverdad, que eres mi alegria…
Es verdad ,tambien que eres mi tristeza…
Es verdad, que eres mi mar que navego…
Es verdad, que eres mi isla preferida…
Es verdad ,que eres mi comida favorita…
Es verdad, que te amo…¿Es verdad, que no me amas?
Autor: luis a
1-04-2008 a les 11:54
Es verdad, que sueño contigo…
Esverdad, que eres mi alegria…
Es verdad ,tambien que eres mi tristeza…
Es verdad, que eres mi mar que navego…
Es verdad, que eres mi isla preferida…
Es verdad ,que eres mi comida favorita…
Es verdad, que te amo…¿Es verdad, que no me amas?
Autor: luis a
1-04-2008 a les 11:54
Luis A. Este será el final,o tal véz…
Este será el final,o tal véz
el inicio de otra experiencia más
aquí en este lugar
al que llaman mundo,
pero, tal vez es un lugar creado
solo para soñar.
Creyéndose estar vivo.
y todo cuando conocemos
y creemos ver
son fantasmas de sueños
que jamás seremos
y cuantas personas
que pensamos conocer
sólo son creaciones de una mente ansiada
de amor , placer y otras cosas mas;
planteadas y por plantear…
pero, no serán más que aires
que se esfuman
con alguna fuerte brisa
como son a veces nuestros suspiros
cuando sacamos algo
tan adentro de nuestro ser…
Escuche todo esto de mi amada
una vez cuando estuvo triste ,
porque no la fui a ver.
Autor: luis a
1-04-2008 a les 11:28
el inicio de otra experiencia más
aquí en este lugar
al que llaman mundo,
pero, tal vez es un lugar creado
solo para soñar.
Creyéndose estar vivo.
y todo cuando conocemos
y creemos ver
son fantasmas de sueños
que jamás seremos
y cuantas personas
que pensamos conocer
sólo son creaciones de una mente ansiada
de amor , placer y otras cosas mas;
planteadas y por plantear…
pero, no serán más que aires
que se esfuman
con alguna fuerte brisa
como son a veces nuestros suspiros
cuando sacamos algo
tan adentro de nuestro ser…
Escuche todo esto de mi amada
una vez cuando estuvo triste ,
porque no la fui a ver.
Autor: luis a
1-04-2008 a les 11:28
Luis Alberto Zapata Peña. Nunca pense, encontrar…
Nunca pense, encontrar
mi amor tan lejos;
tuve que cruzar
todo un un oceano,
para ver tus ojos.
Era marinero
y me gustaba el verde del mar,
hoy que veo tus ojos azules
solo me encanta el cielo.
Dicen que a otro perteneces
no quiero creerlo,
porque, llegaria pensar
en el infierno para pecar
que antes venirme a llorar al cielo.
Autor: Luis Alberto Zapata Peña
1-04-2008 a les 11:10
mi amor tan lejos;
tuve que cruzar
todo un un oceano,
para ver tus ojos.
Era marinero
y me gustaba el verde del mar,
hoy que veo tus ojos azules
solo me encanta el cielo.
Dicen que a otro perteneces
no quiero creerlo,
porque, llegaria pensar
en el infierno para pecar
que antes venirme a llorar al cielo.
Autor: Luis Alberto Zapata Peña
1-04-2008 a les 11:10
Camelia. Barro y polvo
De barro y polvo nacimos,
polvo y barro nos volvemos.
¿Por qué tanto luchamos si
hemos de caer vencidos?
¿Por qué luchamos furiosos
por conseguir la victoria
si al final siempre la gloria
la tienen los poderosos?
Y como en este mundo
tarde o temprano todo pasa,
lo que eterno parecía
al final todo se acaba.
Piensa un momento
tranquilo y reflexiona despacio
¿es que merece la muerte
ocupar tan poco espacio?
Autor: Camelia
28-03-2008 a les 20:18
polvo y barro nos volvemos.
¿Por qué tanto luchamos si
hemos de caer vencidos?
¿Por qué luchamos furiosos
por conseguir la victoria
si al final siempre la gloria
la tienen los poderosos?
Y como en este mundo
tarde o temprano todo pasa,
lo que eterno parecía
al final todo se acaba.
Piensa un momento
tranquilo y reflexiona despacio
¿es que merece la muerte
ocupar tan poco espacio?
Autor: Camelia
28-03-2008 a les 20:18
Pato. Que me faltes ahora...
que me faltes ahora
es como si el cielo
de repente
desapareciera
y no hubiera mas azul
celeste negro nubes lluvia
y con el se llevara tambien al sol
y el frio y la noche sin estrellas
y la vida y el respiro
y todo lo que conocemos
muriera
Autor: Pato
28-03-2008 a les 18:10
es como si el cielo
de repente
desapareciera
y no hubiera mas azul
celeste negro nubes lluvia
y con el se llevara tambien al sol
y el frio y la noche sin estrellas
y la vida y el respiro
y todo lo que conocemos
muriera
Autor: Pato
28-03-2008 a les 18:10
Marc. Tarda grisa de vent glaçat...
Tarda grisa de vent glaçat,
Arbres amb poques fulles per ensenyar,
Quatre ocells tímids, que s’han amagat,
La primavera, un cop més, es fa esperar
Autor: Marc
28-03-2008 a les 15:25
Arbres amb poques fulles per ensenyar,
Quatre ocells tímids, que s’han amagat,
La primavera, un cop més, es fa esperar
Autor: Marc
28-03-2008 a les 15:25
Inma. Xavier
Al tresor del meu món,
a la mirada més tendre,
al despertar del meu cor,
li dedico aquest poema.
Estels i brisa marina,
aigua clara, gotes fresques,
una muntanya gegant,
que d’amor n’està repleta.
M’enamora el teu somriure,
careta de primavera,
el teu esperit lluïtador,
fort com les roques velles.
Mirall de la meva ànima,
alegria i pau eterna.
Autor: Inma
28-03-2008 a les 10:53
a la mirada més tendre,
al despertar del meu cor,
li dedico aquest poema.
Estels i brisa marina,
aigua clara, gotes fresques,
una muntanya gegant,
que d’amor n’està repleta.
M’enamora el teu somriure,
careta de primavera,
el teu esperit lluïtador,
fort com les roques velles.
Mirall de la meva ànima,
alegria i pau eterna.
Autor: Inma
28-03-2008 a les 10:53
Carme. Encara que semblem delinqüents...
Encara que semblem delinqüents,
no em fet pas res malament.
Tan sols pasagem un gos,
o fins i tot potser que dos.
La gent ens mira de reüll,
potser que tinguin pa a l’ul.l
Recollim les seves caques,
al terra no hi queden maques.
Hem de mirar on posen les potetes,
ja que está plé d’escupinadetes.
Cuan criden, es que parlen,
nose perque s’espanten.
I cuan vosaltres parleu,
per ells es com si crideu.
Per tan si voleu que us “respectem”
respecteunos i ho farem
Autor: Carme
27-03-2008 a les 10:49
no em fet pas res malament.
Tan sols pasagem un gos,
o fins i tot potser que dos.
La gent ens mira de reüll,
potser que tinguin pa a l’ul.l
Recollim les seves caques,
al terra no hi queden maques.
Hem de mirar on posen les potetes,
ja que está plé d’escupinadetes.
Cuan criden, es que parlen,
nose perque s’espanten.
I cuan vosaltres parleu,
per ells es com si crideu.
Per tan si voleu que us “respectem”
respecteunos i ho farem
Autor: Carme
27-03-2008 a les 10:49
Maria Bolivar Garcia. Si a la platja vols anar...
Si a la platja vols anar
banyador has de portar
tovallola i xancletes
per posar-te moreneta
Si un altre dia vols anar
t´has de preparar
perquè si no amb el sol
et cremaràs
Autora :Maria Bolivar Garcia
Curs: 3 9 Anys
24-03-2008 a les 18:45
banyador has de portar
tovallola i xancletes
per posar-te moreneta
Si un altre dia vols anar
t´has de preparar
perquè si no amb el sol
et cremaràs
Autora :Maria Bolivar Garcia
Curs: 3 9 Anys
24-03-2008 a les 18:45
Alumnes del CEIP Marià Galí. (4t B). La pau
Pau és la paraula més alegre
que surt dels meus llavis contens.
És un ocell tranquil que no
s´atura un sol moment.
És un ocell que no vol guerra
i deixa la gent a les seves cases.
La pau és l’ocell més feliç per a la gent.
Autor: Alumnes 4t B CEIP Marià Galí de Terrassa
11-03-2008 a les 14:05
que surt dels meus llavis contens.
És un ocell tranquil que no
s´atura un sol moment.
És un ocell que no vol guerra
i deixa la gent a les seves cases.
La pau és l’ocell més feliç per a la gent.
Autor: Alumnes 4t B CEIP Marià Galí de Terrassa
11-03-2008 a les 14:05
Alumnes del CEIP Marià Galí. (4t B). Dia de La Pau i la NO violència
La pau és el colom més content
que surt dels meus llavís alegres.
És un ocell de felícítat
que no s’atura un sol moment.
És un ocell petít
que ens deixa amb molta infantesa.
La pau és l’ocell més bonic
que tenyeix de salut els carrers
i converteix el món en amor.
Autor: Alumnes de 4t B CEIP Marià Galí de Terrassa
10-03-2008 a les 10:41
que surt dels meus llavís alegres.
És un ocell de felícítat
que no s’atura un sol moment.
És un ocell petít
que ens deixa amb molta infantesa.
La pau és l’ocell més bonic
que tenyeix de salut els carrers
i converteix el món en amor.
Autor: Alumnes de 4t B CEIP Marià Galí de Terrassa
10-03-2008 a les 10:41
Alumnes del CEIP Marià Galí. (4t B). Pau
Pau és la paraula més alegre
que surt dels meus llavis airosos
és un ocell bonic que no s’atua ni un sol
moment.
És un ocell simpàtic que uneix les nostres
cases i ens dona molta més infantesa.
És un ocell preciós que tenyés de felicitat
els nostres carres i converteix en un món
feliç i sense violència.
Autor: Alumnes 4t B CEIP Marià Galí de Terrassa
10-03-2008 a les 10:33
que surt dels meus llavis airosos
és un ocell bonic que no s’atua ni un sol
moment.
És un ocell simpàtic que uneix les nostres
cases i ens dona molta més infantesa.
És un ocell preciós que tenyés de felicitat
els nostres carres i converteix en un món
feliç i sense violència.
Autor: Alumnes 4t B CEIP Marià Galí de Terrassa
10-03-2008 a les 10:33
Shiva. Cossos cremats...
Cossos cremats.
Arbres caiguts
S’entortolliguen.
A l’horitzó,
Fum i fusta.
Color de troncs.
Vida i mort són tot ú,
…
A Vanarasi
Autor: Shiva
9-03-2008 a les 22:00
Arbres caiguts
S’entortolliguen.
A l’horitzó,
Fum i fusta.
Color de troncs.
Vida i mort són tot ú,
…
A Vanarasi
Autor: Shiva
9-03-2008 a les 22:00
Maria. Els records que en joventut cultivo…
Els records que en joventut cultivo
serviran per fer passar les hores
quan s’acabi tota esperança
i em retrobi amb mí mateixa a soles
Autor: Maria
3-03-2008 a les 13:18
serviran per fer passar les hores
quan s’acabi tota esperança
i em retrobi amb mí mateixa a soles
Autor: Maria
3-03-2008 a les 13:18
Rosa. Jeus i il.lumines l’habitació, la casa, el barri...
Jeus i il.lumines l’habitació, la casa, el barri.
Obres els ulls i el sol ens demanda per competència deslleial.
Rius i sona jazz en alguna part del món, no massa llunyana.
M’abraces i ja no puc deixar d’escriure versos.
Autor: Rosa
3-03-2008 a les 12:54
Obres els ulls i el sol ens demanda per competència deslleial.
Rius i sona jazz en alguna part del món, no massa llunyana.
M’abraces i ja no puc deixar d’escriure versos.
Autor: Rosa
3-03-2008 a les 12:54
Agnès. Estimadíssim xiprer...
estimadíssim xiprer
enfilo rondonferències com bombolles de sabó
…ofrenaré els collarets irisats
als plenilunis que prop teu m’han encegat
Autor: Agnès
3-03-2008 a les 11:00
enfilo rondonferències com bombolles de sabó
…ofrenaré els collarets irisats
als plenilunis que prop teu m’han encegat
Autor: Agnès
3-03-2008 a les 11:00
Com us podem ajudar?
No us perdeu
Peu de pàgina i nota legal
Ajuntament de TerrassaRaval de Montserrat 14, 08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 93 739 70 60