Ajuntament de Terrassa

Menú d'eines

Menú de navegació

Inici
- Descobrir Terrassa
  - Terrassa Capital
    - Capital...
      - Capital castellera

Capital castellera

L'origen de la tradició castellera es remunta a un antic ball valencià del segle XVII que finalitzava amb l'aixecament de petites torres humanes en honor de la Verge. El ball finalment va desaparèixer, però la rivalitat entre les colles per fer la torre més difícil va donar origen als castells tal com els coneixem actualment.

La primera època d'or del món casteller va ser la primera meitat del segle XIX. Cap a l'últim terç del segle XX, després de superar la decadència de la dictadura, torna a iniciar-se una època de puixança castellera, amb l'assoliment d'importants construccions i amb l'expansió de l'activitat castellera a zones molt allunyades del nucli originari de les comarques tarragonines: Barcelona, Sitges, Vilanova, Terrassa…

Aquesta tendència va consolidant-se fins ara, quan sens dubte podem parlar d'una nova "època d'or", amb la recuperació de la majoria de castells assolits el segle passat i alguns de mai vistos, amb l'existència d'una trentena de colles actives i amb el fenomen de la popularització i la difusió creixents del fet casteller dins i fora de Catalunya.

Els inicis de l'activitat castellera a Terrassa

Els castells no han estat una activitat pròpia de la nostra ciutat fins fa pocs anys. Tradicionalment, durant les primeres dècades del segle XX, s'havien fet actuacions castelleres a Terrassa a càrrec de colles provinents de les comarques del sud de Catalunya.

La creació de la primera colla castellera terrassenca es va gestar el juny de 1979, quan un grup de joves vinculats al Centre Excursionista de Terrassa, encapçalats pel sitgetà resident a la nostra ciutat Josep Anton Falcato, van fer les primeres construccions humanes en el marc de diverses diades festives, organitzades per l'entitat. L'afecció d'aquests joves va prosperar molt aviat i, al final del mes, ja es va constituir la colla castellera dels Minyons de Terrassa. Emili Miró, un vendrellenc que s'havia traslladat a viure a Terrassa als anys 30, força conegut en el món casteller pels seus escrits i col·laboracions, fou escollit primer president de la colla, mentre que Josep Anton Falcato va passar a ser el primer cap de colla.

La presentació oficial dels Minyons de Terrassa es va dur a terme el 14 de juliol de 1979, amb una actuació pels carrers del centre de la ciutat en què es plantaren una bona gamma de castells de cinc nets i pilars de quatre. La progressió d'aquesta nova colla, en el marc d'una ciutat gens acostumada a l'activitat castellera, fou força ràpida: el mes de setembre ja es descarregaren construccions de certa envergadura -el2, 3 i 4 de 6, i el pilar de 5- a Barcelona, i al començament de desembre se celebrava la primera Diada de la Colla. L'any següent naixien els Castellers de Terrassa, al mateix temps que s'iniciava una intensa rivalitat entre les dues colles locals que impulsaria l'assoliment de grans fites.

Principals diades castelleres a Terrassa

Amb l'aparició i la consolidació de les dues colles locals, Terrassa s'ha anat configurant com una de les més importants places castelleres del país. Les extraordinàries actuacions que hi han tingut lloc els últims anys han acabat donant un prestigi molt destacat a la nostra ciutat dins el món casteller. Actualment, es fan exhibicions castelleres, a càrrec de colles diverses, a moltes de les festes i actes populars que se celebren a Terrassa.

En el calendari casteller terrassenc, destaquen especialment quatre diades:

Diada de Sant Jordi: 23 d'abril.L'exhibició castellera del dia de Sant Jordi, que es desenvolupa a la plaça Vella -lloc habitual de les parades de llibres- al vespre, ha esdevingut ja un acte popular i força esperat pels afeccionats. Hi prenen part les dues colles locals i, malgrat que es tracta d'una data molt matinera en la temporada castellera, a l'actuació es poden veure ja alguns castells d'envergadura.
Festa Major: primer diumenge després de Sant Pere (final de juny - començament de juliol).Per Festa Major, les dues colles locals ofereixen una gran exhibició castellera el diumenge al migdia, al raval de Montserrat. El dia abans, dissabte, al vespre, ha tingut lloc l'actuació de vigília al mateix indret. El diumenge de Festa Major ha viscut algunes de les millors actuacions castelleres celebrades a la nostra ciutat, i en general a tot el país; els Minyons de Terrassa hi han assolit el seu primer 3 de 7 (el 1980) i el primer 2 de 7 (el 1981), a més de descarregar el 4 de 9 amb folre més matiner de la història (el 1993), mentre que els Castellers de Terrassa, que es van presentar a la Festa Major de 1980, van aconseguir carregar per primera vegada en la mateixa actuació el 4 de 8 i la torre de 7 el 1993; el 1995 van carregar la primera torre de vuit amb folre de la seva història.
Diada de la Colla dels Castellers de Terrassa: primer cap de setmana de novembre.El mes de novembre tenen lloc les diades de les dues colles locals i la primera és la dels Castellers de Terrassa, que se celebra des de 1980. Com és tradicional, la Diada de la Colla arriba al final de la temporada i és l'ocasió en què els Castellers acostumen a intentar les construccions noves i més importants, que poden suposar la culminació de tot un any de treball i assaigs. Els Castellers de Terrassa, actuant sempre acompanyats d'altres colles, han aconseguit en el marc de la seva diada per primera vegada els següents castells: 3 de 7 per sota (1983), 4 de 8 descarregat (1987), 3 de 8 (1993) i 3 de 9 amb folre (1995).
Diada de la Colla dels Minyons de Terrassa: tercer cap de setmana de novembre.La Diada de la Colla dels Minyons de Terrassa, l'última gran cita de la temporada a la nostra ciutat, ha estat el marc de les millors actuacions i ha viscut moments extraordinaris, com el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història, castell carregat a la XV Diada, celebrada el 1993, i que fou acompanyat per un excel·lent 3 de 9 descarregat. Els Minyons han aprofitat la seva Diada aquests últims anys per aconseguir per primera vegada els millors castells, que els han situat com la colla capdavantera del país. Així, el raval de Montserrat ha pogut viure els primers 2 de 8 i 5 de 8 descarregats (IX Diada, 1987), el 3 de 9 (carregat el 1988, descarregat el 1989) i el 4 de 9 (carregat el 1991, descarregat el 1992). L'excepcional qualitat d'aquestes construccions ha provocat que la Diada dels Minyons constitueixi una data esperada pels afeccionats de tot el país. El 1994, en la seva XVI Diada quasi aconsegueixen fer el 4 de 9 sense folre i el 1996, en el marc de la XVIII Diada, completen el seu segon 5 de 9 amb folre del segle. L'any 1998, arriba per primer cop a la història un castell de 10, el 3 de 10, amb folre i manilles i durant les mateixes dates, el 1999, carreguen el seu primer 4 de 9 amb l'agulla.