L'Atenes Catalana: així va anomenar Terrassa l'escriptor català i figura principal del Noucentisme, Eugeni d'Ors. Si el Segle XIX va ser per Terrassa el segle de la Revolució Industrial, de les màquines i de les fàbriques tèxtils o vapors, a primers de Segle XX la ciutat va viure un esclat de les arts plàstiques i decoratives, de l'arquitectura, de les lletres, de la música i de la vida associativa.
També és un gran atractiu turístic el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, que constitueix un element excepcional del patrimoni històric i artístic català. El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Nacional. Els tres edificis, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, i el ric patrimoni arqueològic i artístic que contenen, abasten un període ininterromput des d'època ibèrica fins ara. Destaquen els testimonis conservats dels edificis del bisbat visigòtic d'Ègara, les pintures murals altmedievals i romàniques i els retaules gòtics, a més de la pròpia arquitectura medieval de les tres esglésies.
Pel que fa al patrimoni medieval, la ciutat conserva alguns vestigis de la Vila medieval. La Vila era un recinte envoltat de muralles que limitava amb els actuals carrers de Gavatxons, del Vall, el Raval de Montserrat i el Portal de Sant Roc. Dins d'aquest espai emmurallat es trobava el Castell-Palau de Terrassa, del qual avui només es conserva la seva torre de defensa: la Torre del Palau.
Vinculat al Museu de Terrassa i complementant la Torre del Palau, el Centre d'Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa ofereix la possibilitat, a partir d'un audiovisual, de conèixer l'origen de la vila medieval de Terrassa. I, també la visita in situ d'un petit tram del fossat de la vila, d'una galeria subterrània, d'una fresquera i d'un forn de coure pa del 1839.