Objecte
La Comissió del Nomenclàtor d’Espais Públics de Terrassa és un òrgan assessor i de caràcter consultiu de l'alcaldia, per a l'exercici de les competències municipals en matèria de manteniment actualitzat de la nomenclatura dels carrers i vies públiques de la ciutat.
Funcions
- Establir la tipologia dels espais pendents de denominació i dels de nova creació, com a resultat d’actuacions urbanístiques o d’incidències en la xarxa viària existent.
- Proposar noms adients per als espais pendents de denominació i, si escau, de modificació dels ja existents.
- Recollir les diverses propostes de noms per als espais públics de la ciutat i tramitar els expedients de nomenclatura.
- Confeccionar i mantenir un catàleg de noms en previsió de futures denominacions.
- Estudiar i proposar millores relatives als diversos aspectes de la tasca de la Comissió.
- Oferir l’assessorament a tots els processos participatius de denominació d’instal·lacions o d’equipaments de la ciutat que així ho sol·licitin.
Criteris generals de denominació d’espais- Incorporar al Nomenclàtor els noms dels llocs, dels personatges, dels oficis, dels fets i dels objectes que hagin contribuït, des de la perspectiva local, del país o universal, a la causa del progrés de Terrassa i de la humanitat, en els àmbits social, cultural, polític i, que, en definitiva, formen part de la nostra vida col·lectiva, de la memòria històrica i dels senyals d’identitat de la ciutat.
- Recuperar la toponímia local i tradicional: rieres, camins, masies, muntanyes…
- Defugir les duplicitats i evitar les denominacions que, tot i que siguin diferents, per la seva similitud gràfica o fonètica puguin induir a confusió. En el cas que la Comissió consideri d’interès ciutadà honorar un nom semblant a un altre d’existent, es vetllarà perquè la tipologia de l’espai sigui diferent, per evitar confusions.
- Garantir la paritat de gènere tot incorporant noms de personatges femenins que s’ajustin al punt 1 d’aquest article en els casos en què la Comissió pugui escollir el nom del personatge.
- En el cas que s’hagi donat de baixa el nom d’un espai o hagi desaparegut físicament per remodelacions del sector, no donar el seu nom a un altre vial de la ciutat, per evitar els inconvenients que pot representar per als registres notarials i cadastrals.
- Donar noms adients a la importància i vitalitat del carrer.
- Adequar les denominacions dels espais als Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal, establerts per la Comissió de Toponímia de Catalunya.
- Procurar no incorporar al Nomenclàtor cap nom de persona en vida. Per tal de dotar la decisió d'una major perspectiva històrica, la incorporació al Nomenclàtor de noms de personatges no es farà, en principi, fins que hagin transcorregut cinc anys des del seu decés.
- Tendir tant com es pugui a l’homogeneïtat temàtica dels noms dels vials, de manera que en faciliti la localització per sectors.
- Evitar els canvis de denominació que no siguin estrictament necessaris o que entrin en conflicte amb alguna de les directrius anteriorment exposades.
- Quan la proposta es refereixi a un personatge de l’àmbit local, la Comissió haurà de comptar sempre amb l’acord dels familiars
Règim de les sessions i presa de decisionsLa Comissió es constitueix vàlidament amb l’assistència de, com a mínim, la meitat del seu nombre legal de membres i, en segona convocatòria, amb un mínim de cinc. Caldrà, en tot cas, per a la vàlida realització de les reunions l’assistència de les persones que realitzin les funcions de Presidència i Secretaria o qui, en cada cas, les substitueixi.
La Comissió es reunirà a partir de la convocatòria de la Presidència.
La Comissió prendrà les seves decisions, normalment, per consens. Quan això no sigui possible, se sotmetran a votació. En cas de votació, les decisions es prendran per majoria simple i, en cas d'empat, decidirà el vot de qualitat de la Presidència.
En tot allò que no es contempli en el present document, el funcionament s’ajustarà al que la pròpia Comissió determini i, subsidiàriament, al que es preveu a la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel que fa al funcionament dels òrgans col·legiats.