Terrassa homenatja els dos escolapis per la tasca de desenvolupament de l'educació duta a terme a El Senegal.
L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va presidir el 4 de setembre l’acte de lliurament de la Medalla de la ciutat a Ferran Sans i Pasqual i Antoni Martínez i Egea en reconeixement per la seva trajectòria cívica en la cooperació i el desenvolupament de l'educació a la República del Senegal. La lectura de la glossa de l'acte va anar a càrrec d'Àlex Masllorens, assessor de Relacions Externes del Departament de Justícia.
Ferran Sans i Pasqual (Barcelona, 04-11-1945) ha estat sempre molt vinculat amb Terrassa, la seva primera destinació com a escolapi. El curs 1968-1969, va iniciar l'activitat docent a Can Colapi (pels matins) i a l'escola Joan XXIII del barri de Les Arenes (a les tardes). A partir del següent curs, es va incorporar de ple a la comunitat de l'escola Joan XXIII, on va romandre fins al curs 1989-1990. Durant tots aquest anys, també va mantenir una gran activitat en l'àmbit social en aquella època, conjuntament amb l'Associació de Veïns, l'esplai i el centre juvenil. Ferran Sans va dedicar els tres primers anys a El Senegal a col·laborar amb el Centre Martin Luther King, situat a Dakar, amb l'objectiu de lluitar a favor de l'alfabetització i promoure l'associacionisme juvenil per ajudar al desenvolupament del país. Al llarg dels darrers anys, ha participat en la construcció de l'escola Kalasans i del Centre de Formació Professional Femenina. L'Associació de Veïns de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor va organitzar el suport a la seva obra mitjançant l'entitat Amics d'En Ferran, que col·labora amb el desenvolupament de projectes de cooperació.
Antoni Martínez i Egea (Torrelavit, 1-03-1940) va arribar a Terrassa l'any 1948, ciutat on el seu pare havia fixat la residència l'any 1910 però que havia deixat durant uns anys per instal·lar-se a Torrelavit per motius laborals. A Terrassa, Antoni Martínez va ser alumne dels Carmelitans i de l'Escola Pia. Va decidir ser escolapi i l'any 1954 va anar a estudiar al seminari dels escolapis d'Alella, continuant la seva formació a Moià, a Irache (Navarra), al poble d'Albelda de Iregua (La Rioja) i a Salamanca. Estudiant a Salamanca, es va assabentar que s'estava promovent l'enviament de joves escolapis a El Senegal i es va oferir. Després de formar-se durant un any per a aquesta tasca, va arribar a Dakar l'any 1965, on va ser destinat a Oussouye. La seva tasca inicial va consistir en l'organització de petites escoles en els poblats més apartats per garantir la formació dels infants. Al llarg de tots aquests anys, ha contribuït a la creació de diverses escoles i centres de formació, a més de tenir cura de la comunitat cristiana.
